Resultats de la cerca

El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del…

El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers,…

És formada per dos campus el més antic a Sant Vicent del Raspeig i l’altre a SantJoand’Alacant El 1994 li fou incorporada l’Escola Oficial de Turisme de la Generalitat Valenciana El 1997 el govern valencià decretà la segregació de tres facultats d’aquesta universitat, que passaren a integrar la nova Universitat Miguel Hernández d’Elx, decisió que provocà una llarga polèmica amb l’estament universitari Per al curs 2005-06 oferia 45 titulacions

Conté materials de les comarques alacantines del Neolític, l’Eneolític, l’edat del bronze, ibèric i romà i també fons medievals i moderns, bé que destaquen els de l’època ibèrica necròpoli del Molar, poblat de l’Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpoli, l’Albufereta El museu, conegut en l’actualitat amb l’acrònim MARQ, reobrí les portes l’any 2000 després d’una profunda remodelació, que destaca per la utilització de noves tecnologies i sistemes de presentació de les colleccions, amb diversos muntatges audiovisuals i interactius, i pel caràcter didàctic de…

Treballs de l’escultor Joan B Borja a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria, de la mateixa ciutat

És un centre de malalts aguts de 396 llits integrat en el Departament de Salut d’Alacant - SantJoand’Alacant, pertany a l’Agència Valenciana de Salut de la Generalitat Valenciana Està situat al costat de la Facultat de Medicina de la Universitat Miguel Hernández i el Centre de Transfusions de la Conselleria de Sanitat

Nasqué en el si d’una de les famílies més rellevants de la ciutat, alguns dels membres de la qual exerciren l’ofici de jurat en el govern municipal en diverses ocasions Ingressà en la Companyia de Jesús el 1662, i arribà a ocupar el rectorat del collegi d’Alacant Deixà manuscrites dues obres Disertaciones i Historia de la ciudad de Alicante , ambdues conservades a la biblioteca del collegi alacantí fins al moment de l’expulsió dels regulars La segona és la que ofereix més interès, ja que serví de base a la Illice Ilustrada que el seu company d…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Coberta de la “Revista del Instituto Agrícola Catalan de San Isidro”, Barcelona, 1884 AC / GS L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI va néixer el 22 de maig de 1851 al saló d’agricultura del palau de la Diputació Provincial de Barcelona sota la presidència de Josep Bertran i Ros Allí es reuniren 107 hisendats catalans, residents a Barcelona, amb l’objectiu de crear una associació de propietaris rurals Eren uns anys de gran dinamisme de la burgesia catalana amb vista a la modernització de l’economia del país en la línia d’un creixement harmònic i…