Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ramon Sapés Farré

Ramon Sapés Farré
CN TERRASSA
Natació
Nedador especialitzat en braça.
Membre del Club Natació Sabadell, el 1934 passà al Club Natació Terrassa Fou campió de Catalunya en 200 m 1929, 1930, 1931 i 400 m 1929, 1931 En l’àmbit estatal fou vuit anys consecutius campió d’Espanya de 200 m 1928-35 i dos anys de 400 m 1934, 1935 En el període 1929-35 establí catorze rècords de Catalunya dos en 100 m, quatre en 200 m, cinc en 400 m i tres en 3 × 100 m estils dels quals dotze ho foren d’Espanya Sobresortí del domini que aleshores exercia el Club Natació Barcelona a Catalunya i a Espanya
Núria Sapés Royes

Núria Sapés Royes
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
S’inicià a l’EPIC de Terrassa, i posteriorment jugà al Ripollet, el Vic i el Valladolid L’any 1987 guanyà la Lliga, el Campionat d’Espanya i el Campionat de Catalunya per equips amb l’EPIC Fou dos cops subcampiona d’Espanya individual 1987, 1989, dos cops subcampiona per equips 1985, 1986, dos cops subcampiona de Lliga 1985, 1988 i campiona catalana de dobles 1986 Participà en un Mundial 1983 i un Europeu 1984
estepa

Estepa blanca florida
© MC
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les cistàcies, de fulles enteres i oposades, de flors grosses, amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular.
L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’ estepa de…
Eulàlia Soler
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Fou jugadora de l’EPIC de Terrassa, el Club Tennis Barcino i el Club de 7 a 9 Guanyà dos cops el Campionat d’Espanya per equips amb el CT Barcino 1983, 1984 i fou subcampiona amb el 7 a 9 1987 En els Campionats de Catalunya, guanyà tres cops el títol de dobles, dos amb Anna Maria Godes 1983, 1985 i un amb Núria Sapés 1986 Participà en un Mundial 1982
cistàcies
Botànica
Família de parietals integrada per vuit gèneres que apleguen unes 200 espècies de mates, arbusts i herbes pròpies sobretot de la regió mediterrània, on moltes espècies fan un paper important en diverses comunitats vegetals.
Presenten fulles estipulades o no, generalment oposades, i flors actinomorfes i hermafrodites, generalment vistoses, amb tres o cinc sèpals al calze, tres o cinc pètals a la corolla o mancades d’aquesta, estams nombrosos i ovari unilocular o plurilocular, resultant de la concrescència dels carpels El fruit és una càpsula Algunes cistàcies són conreades en jardineria com a ornamentals Cistàcies més destacades Cistus sp estepa , ajoca-sapes, cist Cistus albidus estepa blanca Cistus clusii esteperola , matagall, romaní mascle, romerola Cistus crispus estepa crespa Cistus ladaniferus estepa…
Activitats al camp de concentració d’Agde
Grup de republicans empresonats al camp de concentració d’Agde durant un descans juny del 1939 Coll part / GS El camp d’Agde Llenguadorc va ser acabat de construir el 15 de maig de 1939 i tenia com a missió principal esponjar i alleujar els primers camps que van rebre els refugiats republicans Estava dividit en tres àrees, que acollien uns 8 000 interns cadascuna, fins a un total de 24 500 individus El tercer dels camps estava pràcticament reservat als refugiats d’origen català amb l’excepció d’un 10%, entre els quals predominaven els militants d’Esquerra Republicana i d’Estat Català, els…
Els instruments
Estris sonors Qui més qui menys té una idea prou clara d’allò que s’anomena instrument musical, o simplement instrument En canvi és una qüestió més complexa l’establiment del llindar a partir del qual un objecte esdevé instrument de fer música, perquè, aquest llindar, no el determina sempre l’objecte en ell mateix Hi intervé també la categoria del sonador, o la naturalesa del constructor, però sobretot l’aplicació que se’n faci al marge de les propietats i possibilitats intrínseques de l’instrument, perquè l’establiment del límit és determinat igualment pels trets culturals de cada comunitat…