Grup de republicans empresonats al camp de concentració d’Agde durant un descans juny del 1939.
Col·l. part. / G.S.
El camp d’Agde (Llenguadorc) va ser acabat de construir el 15 de maig de 1939 i tenia com a missió principal esponjar i alleujar els primers camps que van rebre els refugiats republicans. Estava dividit en tres àrees, que acollien uns 8 000 interns cadascuna, fins a un total de 24 500 individus. El tercer dels camps estava pràcticament reservat als refugiats d’origen català (amb l’excepció d’un 10%), entre els quals predominaven els militants d’Esquerra Republicana i d’Estat Català, els soldats de la columna Macià-Companys, els mossos d’esquadra i d’altres. Aquesta homogeneïtat en l’origen i la militància dels interns va permetre una gran cohesió i el fet que, ben aviat, es popularitzés el nom de Camp dels Catalans. De fet, el tercer camp d’Agde va quedar com un exemple de bona organització en circumstàncies molt adverses, que contrastava amb altres centres d’internament francesos.
De les activitats que es van dur a terme a Agde, se n’han conservat molts testimonis escrits. Entre d’altres, Agustí Barlra i Lleonart i Pere Vives en van deixar un record inesborrable, tant en la correspondència que es van creuar com en els escrits memorialístics i novel·lats del primer. A continuació es reprodueix l’Informe de la direcció artística del Camp dels Catalans durant el temps que va del 5 de maig d’aquest any fins el dia de la data, el 3 d’agost de 1939, signat pel director, Miquel Nougués, i el secretari, Josep Sapés i Esmendia, com una mostra del dinamisme i la capacitat organitzativa dels exiliats catalans.
Al desembre del 1939, el camp d’Agde era ja gairebé buit. Només hi van restar uns 800 interns destinats a tasques de manteniment.
“El perquè del nostre treball
(…) La lascivitat és el camí abonat que condueix a tots els vicis. Per a foragitar aquella i aquests del camp de concentració, els qui sentim viure dintre nostre una espurna de l’art que havíem conreat en els nostres bons temps, comprenguérem de seguida que teníem una tasca important a realitzar. Procuràrem establir contacte amb tots aquells elements que estaven disposats a col·laborar en aquest sentit, per afinitats d’esperit, ens posàrem a treballar amb la sola i única esperança que el nostre esforç fos comprès i la nostra voluntat apreciada.
Constitució
És clar que la basc principal per al nostre reeiximent era la col·laboració decidida que poguéssim trobar en les autoritats i comandaments francesos del camp. Des del primer moment, la nostra idea fou compresa i acollida entusiàsticament pel capità Tassart, Cap del Camp, i per tots els alts comandaments. I ens posà a la nostra disposició tots aquells elements que ens eren necessaris, donant-nos les facilitats que estaven al seu abast. Esperonats per aquesta prova de comprensió i de confiança, anàrem a donar forma orgànica al nostre projecte.
Perquè aquest tingués garantia ferma de seriositat artística s’anà a la constitució d’una Direcció Artística que seria, en endavant, l’encarregada de controlar i tenir sota la seva fèrula totes les activitats d’aquesta mena que puguin presentar-se en el camp, foragitant-ne tot allò que pogués representar mal gust i no acomplís la finalitat cultural que és necessària per a la convivència entre els humans. (…)
Elements dels quals disposem
Com sigui que convivim en un camp on ja hem dit que la majoria som catalans, les nostres activitats s’encarrilaren de ple a les manifestacions de l’art i el folklore de la nostra terra.
El primer que constituírem fou una Massa Coral a la qual posàrem per nom “Catalunya” i que des del primer dia actuà sota la direcció del mestre Faust Pintó i Vilalta. Aplega un nombre de cantaires que oscil·la sempre entre els 180 i 200…
El repertori de cançons, que cada dia anem enriquint, es compon, avui, de les següents: Salut, cantors, L’Empordà, Les Flors de Maig, La dansa de l’amor, Catalunya, terra nostra, L’emigrant, Per tu ploro i El Cant de la Senyera, a més de La Marsellesa, el Cant Nacional Francès, i Le Montagnard, cançó popular francesa de la contrada del Migdia… Una altra de les activitats que impulsàrem, i que per cert ha resultat ben espectacular, és la dels Balls de Bastons, les danses bèl·liques, originàries dels temps dels nostres avis…
Tots sabem, també, que una de les manifestacions més populars del folklore català són els Xiquets de Valls. Ells no podien mancar en els nostres propòsits. I per això es pogué formar una Colla que aplega una vuitantena de castellers…
Tampoc no podien mancar-hi les danses populars de les contrades catalanes. Havíem de trobar la manera de representar-les i, de seguida, (…) s’emprengueren amb delit llur tasca. (…) Són cinc parelles les que actuen i, fins ara, executen Ball de Nans, de la comarca berguedana i el tan popular L’Hereu Riera, del Pallars…
Comptem, també, amb els principis d’una cobla catalana, composta d’instrumental d’orquestra, amb una sola tenora. Són una quinzena d’executants, gràcies als quals podem alegrar, com en els nostres bons temps, les nostres oïdes amb els sons graciosos i altisonants de la dansa popular del nostre poble…
Actuacions portades a terme
El 12 de maig, quan encara estava en embrió la formació de la massa coral, el Comandant General dels camps va ésser cridat per exigències del servei per a un destí superior. En assabentar-nos d’aquest fet, volguérem acomiadar-nosen degudament, bo i agraint les atencions que tingué envers nosaltres. Davant la sorpresa general, vàrem interpretar La Marsellesa, el Cant Nacional Francès, que va ésser escoltat religiosament per les autoritats franceses. Va plaure’ls tant, que volgueren escoltar-lo de nou i aprofitant l’ocasió, interpretàrem L’Emigrant i L’Empordà, mereixent tota mena de felicitacions emocionades…
La primera actuació oficial controlada per aquesta Direcció va tenir lloc el 15 de maig, als deu dies justos de la nostra arribada al camp. Es tractava d’un programa radiat, compost de diferents varietats artístiques, d’entre les quals sobresortien L’Emigrant, (…) la Carta a l’amic, del poeta Agustí Bartra, i les cançons populars catalanes…
Estructurada la massa coral catalana, la seva presentació va tenir lloc el dia 27 de maig, interpretant Salut, cantors, L’Empordà, L’Emigrant, La Dansa de l’amor i La Marsellesa, acompanyada per l’orquestra del camp, que també va interpretar algunes composicions…
El dia 5 de juny va deixar-nos per a ocupar un lloc superior el Comandant del nostre camp, Capità Tassart, que ja hem dit que va ésser un home ben comprensiu envers el nostre propòsit. En comiat a aquest bon amic, va ésser organitzat un bonic festival artístic i esportiu, debutant-hi la Colla dels Xiquets de Valls i els Balls de Bastons…
El diumenge següent, amb motiu de l’anada de l’equip de futbol al camp d’esports de la ciutat d’Agde, se’ns donà l’ocasió d’actuar fora del camp de concentració, davant del públic agdetuà [sic], el qual va poder donar-se compte que la nostra condició de concentrats és tan compatible amb la sensibilitat artística, consubstancial en els homes de la raça catalana…
El Tinent Picot, que va substituir el Capità Tassart en el Comandament del nostre camp va ésser, del primer moment, un excel·lent continuador de la tasca comprensiva d’aquell, com ho demostra encara avui, exaltant la nostra obra.
L’onze de juny organitzàrem un festival a base de la Massa Coral, per a esplai de tots els companys del camp, executant diverses composicions del seu repertori.
Amb motiu de la visita consecutiva dels Generals Ménard, inspector general dels camps de concentració, Lavigne, cap militar dels Pirineus Orientals, i el senyor Sub-Prefecte de l’Herault i el senyor Secretari de la Presidència de la República, que vingué a preparar el viatge del President a Besiers i Montpeller, actuaren, accedint als desitjos de les autoritats franceses, la Massa Coral, els Xiquets i els bastoners…
El festival més important de tots els celebrats és sens dubte, a part de l’anada a Agde, el que s’organitza amb motiu de la commemoració del cent cinquantenari de la Revolució francesa, varen actuar-hi totes les seccions artístiques de les quals disposem, fent la seva presentació l’Esbart Dansaire, a més de la consegüent exhibició dels pastorets i els Xiquets i la Massa Coral. Va confeccionar-se un programa ben escaient, cantant-se diverses cançons, entre les quals són de remarcar El Cant de la Senyera i Per tu ploro, que foren estrenades amb motiu d’aquesta festa. En conjunt, direm que va constituir una magnífica demostració de la veritable Catalunya artística.
(…) Precisament avui, 3 d’agost, la Massa Coral ha estat felicitada oficialment en l’ordre del dia del Comandament General Francès dels camps, per la seva brillant interpretació de La Marsellesa, davant la visita que ens han fet el General Gamelin, Cap Superior de l’Exèrcit Francès…
Projectes per a l’esdevenidor
No es cregui pas ningú que nosaltres estiguem satisfets de la feina portada a terme, volem i esperem fer-ne molta més. De moment, anem a la construcció d’un escenari desmontable en el qual presentarem teatre català del millor i varietats artístiques de tota mena, mentre no s’apartin de l’esperit cultural i agradós que ha guiat sempre els nostres propòsits…
Una altra de les nostres preocupacions és la de dotar convenientment la cobla, que ja hem deixat dit que actua incompleta, mancada d’instrumental i de composicions a executar…
Resum
Som catalans. Tota la nostra tasca ha estat enfocada a demostrar-ho. Amb el nostre esforç personal, sense ajuda exterior de ningú, hem fet tot el que hem deixat exposat i no cal dir com estem disposats a fer molt més. El menys que podem demanar, doncs, és comprensió i ajuda. No volem passar per superhomes ni volem fer mèrits interessats però sí que, almenys, l’ésser creditors de certa distinció entre els que hem volgut i hem aconseguit deixar en un bon lloc el nostre prestigi artístic i els que s’han deixat emportar per la seva flaquesa d’esperit, abatuts i lassos, sense un gest que demostri la vitalitat exigible a tots aquells que procedim d’una terra tan noble com la que ens ha donat vida, la qual tenim l’esperança de retrobar quan hagin deixat de bufar els mals vents que ens allunyen.”