Resultats de la cerca

La tradició el fa evangelitzador d’Egipte i de Pèrsia, on devia morir crucificat És venerat juntament amb Judes Tadeu La seva festa se celebra el 28 d’octubre

El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró

No consta on realitzà la seva formació musical Probablement esdevingué organista del monestir de Montserrat en l’època dels mestres Bernat Baretja i Joan Marc Baltasar Saldoni l’esmenta en dos textos genèrics, però molt lau datoris, que versen sobre les excellències musicals i intellectuals de Joan Simó

Fou mestre de la seu de Tortosa des del 1692 i féu en part la capella de la Cinta En ésser bandejat el seu successor Roc Xambó 1710, esdevingué mestre de la seu el seu fill Pau Simó II , que féu la porta dita de l’Olivera, el paviment de jaspi de la capella de la Cinta i el campanar de la seu Xambó, en tornar 1718, es reintegrà al seu càrrec

Vida i obra És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat ↑ Fenollar , i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 Massó i Torrents, J 1936 Vegeu bibliografia

Prevere, estudià a Illa i es doctorà en teologia a la universitat de Tolosa Fou beneficiat a Illa fins el 1755, rector de Sant Feliu d’Avall, d’Òpol 1759-68 i de la Torre d’Elna 1772 En collaboració amb Melcior Gelabert, és autor de diverses obres, en llatí i en català → Gelabert, Melcior

Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma en 1914-15 Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1922-23 Expulsat del partit socialista pel maig del 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a El Día Tornà al PSOE durant la Segona República fou afusellat durant la guerra civil