Resultats de la cerca
Es mostren 3314 resultats
Torrent

Cementiri dels Moros o dolmen de Puig Roig, a Torrent (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a l’W del massís de Begur.
Situació i presentació Limita amb Palau-sator N, Pals NE, Regencós E, Palafrugell S i Vulpellac W A més del cap municipal, el municipi comprèn el poble de Torrentí i la caseria del Pla S'estén pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i comprèn també un sector de la plana alluvial, a ponent del massís de Begur La riera de Torrent, que davalla de la serralada i voreja el poble, forma part de la complicada xarxa hidrogràfica que desguassa a la mar a la meitat de migdia de la platja de Pals A ponent del territori municipal hi ha el collet dels Revolts de Torrent, des del qual es…
torrent
Geografia
Curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla en funció de precipitacions estacionals o ocasionals.
Torrent
Protocol d’intercanvi de fitxers que té com a objectiu distribuir per la xarxa d'igual a igual un mateix fitxer a un gran nombre d’usuaris.
Per a descarregar un fitxer mitjançant aquest protocol, cal installar-se un programari específic En pàgines web especialitzades es poden trobar fitxers amb l’extensió 'torrent’ que contenen l’adreça d’un servidor de recerca, que s’encarrega de localitzar possibles fonts usuaris amb el fitxer que es vol descarregar
torrent
Geografia
Barranc, pendís, etc, de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, del curs d’aigua ocasional.
Hom hi distingeix tres parts principals la conca de recepció , espècie d’embut on s’apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs , que serveix per a evacuar l’aigua i els materials, i el con de dejecció , format per l’acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant a la plana o en una vall transversal Per tal de controlar i de disminuir els efectes de l’erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs
Torrent de Fenollet
Llogaret
Llogaret del municipi de Llanera de Ranes (Costera), al qual s’agregà el 1838.
La seva església parroquial és dedicada a sant Llorenç Era un antic lloc de moriscs 22 focs el 1609 annex a Rotglà En fou el darrer senyor el marquès de Boïl, que hi tingué un palau Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist de Torrent
Torrent de l’Horta
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i es localitza…
torrent de na Borges
Barranc
Curs d’aigua de l’illa de Mallorca que neix a la plana, entre Manacor i Felanitx, i després de drenar el sector oriental des Pla desemboca a la badia d’Alcúdia, al límit dels municipis de Santa Margalida i d’Artà.
Domènec Torrent i Garriga
Literatura
Dret
Notari, gramàtic i escriptor.
Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina