Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…
Tucídides
Història
Polític atenès, fill de Melèsies.
Enemic de Pèricles i de la democràcia i cap del grup oligarquicoconservador, fou condemnat a l’ostracisme el 443 aC, fet que resolgué la difícil situació de la polis a favor de la democràcia Bé que posteriorment tornà a la ciutat, no hi exercí cap influència Hom li ha atribuït la paternitat de la Constitució d'Atenes
Antifont
Literatura
Orador grec.
Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat
Gòrgies
Filosofia
Sofista i retòric grec.
Presidí una ambaixada davant Atenes per a demanar ajut contra els siracusans Establert a Grècia, hi exercí com a sofista i influí sobre els oradors àtics i sobre Tucídides A l’obra Sobre la natura i el no-ésser sostenia la impossibilitat de coneixement i de comunicació de l’ésser Gòrgies és també el personatge central del diàleg homònim de Plató, on apareix més com a retòric que no pas com a filòsof
Procopi
Historiògraf grec.
Conseller i secretari de Belisari , el seguí en les seves expedicions Escriví la Història de les guerres , narració dels esdeveniments ocorreguts durant el regnat de Justinià fins el 554, notable pel seu estil —que imita el de Tucídides— i la seva imparcialitat També compongué el tractat Sobre els edificis 560 i, actualment, es creu que fou ell, en efecte, l’autor de la Història secreta , mosaic de la vida privada de la cort imperial
Teopomp
Historiografia
Retòrica
Historiador i rètor grec, deixeble d’Isòcrates.
Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços…
àtic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec parlat a Atenes a l’època clàssica.
Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné, retornà a les…
elogi
Literatura
Discurs en lloança d’una persona viva o difunta (panegíric) o bé d’objectes o conceptes abstractes.
A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el to de lloança, unes formes…
Jaume Berenguer i Amenós
Història
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista.
Estudià batxillerat a Tarragona i el 1940 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Exercí el càrrec de catedràtic d’institut a Múrcia i a l’Institut Verdaguer de Barcelona, del qual fou director Durant el període 1962-69 donà classes de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona Fou membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge 1964 Publicà nombrosos textos pedagògics de llengua grega, com la divulgadíssima Gramática griega 1942 Deixeble de Carles Riba, feu excellents traduccions d’obres gregues clàssiques i…
,
Polibi
Historiografia
Historiador grec.
Després de la victòria de Pidna 168 aC, els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar els fets succeïts des dels…