Resultats de la cerca

Comprèn una part de la vall del riu de Sallent, que travessa el terme de NW a SE, des de poc més avall del nucli urbà de Bolbait fins abans de la confluència amb el riu d’Anna Drenen també el terme el barranc de Malet, afluent per l’esquerra del riu de Sallent, i el barranc d’El Abrullador o del Brollador, afluent per la dreta L’extrem occidental del municipi, més enllà d’El Altico de los Carros 461 m alt, forma part de la capçalera de la rambla de Bolbait, i és accidentat pels contraforts del Caroig La Cruz del Gallinero, 657 m alt La meitat del terreny no es conrea, i és cobert de pinedes…

Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget…

El terme s’allarga en direcció sud-oest — nord-est, seguint el curs alt de la rambla de Bolbait , nom que pren el riu de Sallent, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència Predominen els conreus de secà sobre els de regadiu hortalisses El conreu més estès és el de garrofers, seguit del d’oliveres, vinya i ametllers La terra de conreu és explotada en…

Format al Club Esportiu Júpiter, la temporada 1965-66 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugava de lateral i fou cedit al Badalona durant un període d’aquella mateixa temporada i a l’Sporting de Gijón en l’edició 1967-68 Pertanyé a l’equip espanyolista fins a la temporada 1976-77, en què disputà 132 partits de Lliga En deixar l’Espanyol jugà una temporada amb el Júpiter i es retirà Com a entrenador dirigí els equips del Júpiter, l’Europa i el Badalona, entre d’altres

Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella Canal de Navarrés i posteriorment organista de Xiva Foia de Bunyol Deixà composicions de tema religiós

Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al segle IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne segle XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia segle XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent

Fou anomenada també govern o partit, o corregiment de Montesa La jurisdicció d’aquesta governació fou atribuïda inicialment a l’orde de Montesa, però ben aviat hom projectà la seva desaparició, i, de fet, fou agregada a la de Xàtiva, bé que es mantingué nominalment Comprenia la vall de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, la vall Farta, Énguera i el sector meridional de la Canal de Navarrés Anna, Xella i Bolbait Fou suprimida, definitivament, el 1833 amb motiu de la divisió provincial

La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus afluents el…

Començà la seva formació musical a Algemesí i el 1833 ingressà en l’orde dels jerònims Amb l’exclaustració del 1835, segons la major part de les fonts, es traslladà a Montserrat, on actuà d’organista De fet, però, el monestir montserratí també fou exclaustrat en el mateix període, de manera que és difícil de corroborar aquesta dada Més tard entrà com a músic de batalló a València i d’aquí passà a ser organista, mestre de capella i mestre de música a Xella i a Xiva Amb posterioritat a aquests càrrecs, ja no hi ha notícies sobre la seva activitat

Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novella Celeste 1874