Resultats de la cerca

Constituïts en general per dipòsits molt fins d’origen orgànic globigerines , radiolaris , etc Contenen pocs sediments netament continentals, i aquests són sempre de cràcter eòlic

Els peixos de l'ordre dels estomiformes són en conjunt els més abundants de totes les mars, si bé no ens són gens familiars a causa dels seus hàbitats generalment mesopelàgics la majoria viuen entre els 200 i els 1000 m de profunditat La fotografia mostra les fileres de fotòfors que caracteritzen la petita destral d'argent Argyropelecus hemigymnus , i també els seus ulls tubulars, en aquest cas dirigits cap amunt fa migracions per la columna d'aigua, entre el dia i la nit, de vegades de diversos centenars de metres Jean-Georges Harmelin Els estomiformes són considerats els neoteleostis més…

Els animals que hi pertanyen peixos, cefalòpodes, crustacis i equinoderms, sobretot presenten característiques ben especials Tots són carnívors, car no existeix vida vegetal en aquestes profunditats, i la quietud de les aigües els ha permès de desenvolupar apèndixs llargs i delicats Els peixos solen ésser negres o de tons foscs, i sovint presenten òrgans lluminosos Algunes espècies tenen els ulls hipertrofiats, com Alepocephalus , i d’altres, per contra, els tenen atrofiats per complet, com Bathypterois Himantolophus, Melanocetus, Lasiognathus i d’altres peixos pescadors tenen llargs apèndixs…

Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’…

Són peixos abissals que habiten a més de 2 000 m de profunditat

De formes molt variades, són tots marins, pelàgics o abissals, amb distribució cosmopolita

Comprèn la família dels notacàntids, els principals gèneres de la qual són Notacanthus i Polyacanthonotus Habiten a profunditats abissals de gairebé totes les mars

Comprèn, entre d’altres, els calamars i les sípies Alguns d’ells són abissals, però la majoria són bentònics litorals, i n'hi ha alguns de pelàgics

Actualment es formen, a les regions abissals, concrecions d’òxid de manganès, d’una gran importància econòmica D’altres tipus són les concrecions de sílice, fosfat càlcic, calcàries

L’exemple més patent de progradació és la dels deltes i dels cons de dejecció fluvials, bé que també s’observa a les costes i als cons submarins abissals S'oposa a retrogradació