Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Eliseu
Història
Judaisme
Profeta d’Israel.
Succeí Elies, que superà en miracles i en espectacularitat, però no en personalitat i influència religiosa Fou un acèrrim adversari del culte a Baal
Llucifer de Càller
Cristianisme
Bisbe de Càller.
Partidari acèrrim de la teologia de Nicea, és autor de cinc tractats polèmics, sense cap excessiu interès historicodogmàtic, a causa de l’estancament obsessionat de l’autor Consagrà Paulí bisbe d’Antioquia, i allargà, així, el cisma melecià
Friedrich Lienhard
Literatura
Escriptor alsacià.
Partidari acèrrim de la germanització, promogué, amb Die Vorherrschaft Berlins ‘La supremacia de Berlín’, 1900, el moviment de la Heimatkunst, o corrent estètic afavoridor dels temes folkloricocamperols, en contra dels urbans Obra seva és també Gottfried von Strassburg 1897
Léon Bonnat
Pintura
Pintor francès.
Fou influït per Courbet, pel tenebrisme de Josep de Ribera, i també per l’orientalisme Profusament guardonat i defensor acèrrim de l’academicisme oficial, impedí que l’Estat francès acceptés el llegat de l’obra de Toulouse-Lautrec El Musée National Bonnat, de Baiona, es nodrí de la seva collecció particular
Ubertino da Casale
Literatura italiana
Cristianisme
Místic i escriptor italià.
Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera
Climent XIII
Cristianisme
Nom que prengué Carlo Rezzonico en ésser elegit papa (1758-69).
La seva política se centrà en una oposició poc flexible als corrents ideològics i polítics del s XVIII Condemnà l’Enciclopèdia, De l’esprit d’Helvétius i l' Émile de Rousseau Acèrrim defensor dels jesuïtes, dels quals Portugal i els governs borbònics demanaven la dissolució, convocà 1769 la congregació cardenalícia encarregada dels afers dels jesuïtes, però morí abans de rebre'n l’assessorament
Giacomo Antonelli
Cristianisme
Cardenal secretari d’estat des del 1848 fins a la seva mort.
Fou president de la Consulta di Stato , des d’on collaborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848 Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà
El Chornaler
Setmanari
Setmanari obrer en prosa i en vers publicat en català a València per Joaquim Payà i Nicolau Navarro del 22 de desembre de 1883 al 7 de juny de 1884.
En sortiren vint-i-cinc números Des del número 3 fou bilingüe Tingué difusió arreu del País Valencià i al Principat Se subtitulava “periòdic defensor dels que treballen i no mengen, enemic acèrrim dels que mengen i no treballen” Fou repetidament multat pel governador Josep Botella, que en recollí el número 26 que no veié la llum i suspengué el periòdic Era d’orientació anarcocomunista, relacionada amb els grups de Gràcia i els andalusos “pedrotistes”
Carles IX de Suècia
Història
Regent i rei de Suècia (1607-11).
Fill tercer de Gustau Vasa, combaté el seu nebot Segimon, rei de Polònia i hereu del tron suec a la mort de Joan III 1592, amb l’ajut del poble suec, hostil a un rei catòlic El vencé a Stångelro 1598, però no fou coronat fins el 1607, per l’oposició de la noblesa Sostingué guerres poc afortunades amb Polònia 1605, amb Rússia i amb Dinamarca 1611 Desenvolupà la indústria metallúrgica i fou un acèrrim defensor del protestantisme
József Mindszenty
Cristianisme
Nom amb què és conegut József Pehm, eclesiàstic hongarès.
Sacerdot 1915, aviat es distingí com a enemic acèrrim del comunisme, per la qual cosa fou empresonat Bisbe de Veszprém 1944, arquebisbe d’Esztergom 1945, primat d’Hongria i cardenal 1946, fou un gran defensor de la llibertat religiosa enfront dels comunistes Empresonat 1948 i condemnat a treballs forçats 1956-71, abandonà Hongria contra la seva voluntat, a instàncies de Pau VI, i dimití 1974 per afavorir el desglaç entre el govern hongarès i el Vaticà S'establí a Viena, on publicà unes memòries