Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Olvena
Municipi
Poble i municipi d’Osca, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Situat a l’esquerra del Cinca, a la seva confluència amb l’Éssera La serra de la Corrodella accidenta el sector meridional del terme
selva de Turíngia
Massís
Massís hercinià d’Alemanya, paral·lel al Werra (afluent del Wesser).
Constitueix un horst allargat i estret, format per esquists primaris i arrasat per una superfície d’erosió terciària, el qual accidenta una gran part del SW del land de Turíngia El punt més alt és el Grosser Beer 982 m Hi ha indústries del cristall, de la porcellana i de la fusta gràcies a la riquesa dels boscs També hi ha jaciments de potassa
Gredos
Serra de la península Ibèrica, la més important del Sistema Central, separada de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila.
Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals
Accident aeri a l’Argentina
Un Boeing 737 de les Líneas Aéreas Privadas Argentinas amb 103 passatgers s’accidenta quan s’enlairava des de l’aeroport Jorge Newbery, a Buenos Aires A causa d’una fallada en una turbina, l’avió no aconsegueix aixecar el vol i va a parar a un camp de golf annex a l’aeroport després de traspassar una avinguda L’accident provoca més de 80 morts, la majoria passatgers de l’avió, però també persones que ocupaven vehicles que van ser envestits per l’aparell És l’accident més greu de la història de l’aviació a l’Argentina
Durango
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra als voltants…
la Plana
Conreus d’horta a la Plana, prop del delta ddel Millars
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli de la regió de Castelló, que comprèn les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa, amb una superfície que supera els 1.500 km2.
Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància Només amb…
Guadiana
Riu
Riu de la península Ibèrica col·lector de les aigües de la Manxa, on neix a les llacunes de Ruidera, i de tot el gran vessant limitat al N pels monts de Toledo i al S per Sierra Morena (744 km de longitud i 67 800 km2 de conca).
La capçalera és a l’altiplà de la Manxa, d’uns 1 000 m, que s’inclina insensiblement cap a ponent Des de Ciudad Real el fons del vessant s’accidenta fortament pels relleus de Sierra Morena, que s’orienten cap al NW El riu s’encaixa des d’Alcolea de Calatrava fins al portell de Cíjara, i a Villanueva de la Serena entra a Las Vegas S'encaixa de nou a la ratlla de Portugal i desemboca a l’Atlàntic davant Ayamonte El seu pendent és anòmal, ja que els trams més planers són la capçalera i Las Vegas extremenyes, mentre que els més pendents són el tram final i el mitjà El seu cabal és de 79 m 3 /s al…
Xeresa
Xeresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, entre la Valldigna i l’horta de Gandia.
S’estén des del Mondúber 840 m alt i el puntal dels Quatre Termes 584 m alt, inclosos a la muntanya de Xeresa , que accidenta tot el sector del terme a l’W del poble, fins a la zona de marjal propera a la costa platja de Xeresa , de la qual és separat per una franja del terme de Gandia La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs barranc de Xeresa i el de les Palmeres que davallen del Mondúber i que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, drenats, entre altres, per l’ escorredor de Xeresa termenal amb el municipi de Gandia El regadiu aprofita l’aigua de fonts i ullals conduïda a…
Grazalema
Serra (1 654 m) de la península Ibèrica, a l’extrem occidental de les serralades Bètiques, que accidenta el NE de la província de Cadis.
Formada per materials calcaris, presenta un relleu càrstic, i l’altitud màxima assoleix els 1 654 m
Sant Genís de Fontanes
Sant Genís de Fontanes amb el monestir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre els darrers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta l’extrem meridional del terme, en part boscat) i el Tec.
El terme és drenat pels diversos torrents i rieres tributaris del Tec, per la dreta, com la riera de Vilallonga i la riera de la Roca límit oriental del terme Una bona part del sector més baix del territori és regada a través dels diversos canals que creuen el terme canal de Palau, canal de l’Albera i de l’aigua de fonts Hi ha 737 ha conreades, 528 de les quals són vinya, destinada a la producció de vins amb denominació d’origen controlat a més, hi ha 135 ha de fruiterars 124 de presseguers, 9 d’albercoquers, 1 de cirerers i 1 de pomeres, 44 ha d’hortalisses 2 de pastanagues, 1 d’enciams, 19…