Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor i el gust de…
fang activat
Química
Fang de les estacions depuradores d’aigües residuals amb un contingut molt alt de bacteris i protozous actius que es multipliquen en les aigües.
A causa de la contínua proliferació, hom n'extreu periòdicament una certa quantitat, el 90% de la qual es destrueix i el 10% restant és retornat al tanc d’aireig
aminoacil-ARNt-sintetasa
Bioquímica
Cadascun de la vintena d’enzims que activen específicament per tal de formar un compost aminoaciladenilat en l’etapa inicial de la síntesi proteica.
Aquests enzims E catalitzen la reacció d’un aminoàcid específic AA amb l’ATP per donar aminoacil-AMP o aminoàcid activat AA-AMP i pirofosfat PP i , i també la transferència de l’aminoàcid activat a l’ARN transferent específic ARNt donant aminoacil-ARNt i AMP lliure
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
glicogenòlisi
Bioquímica
Procés de degradació del glicogen cel·lular que s’esdevé per mitjà de l’enzim glicogen-fosforilasa, i dóna com a producte final molècules de glucosa-1-fosfat.
En els animals té lloc en el fetge i en els músculs, i hi és activat per hormones com el glucagó i l’adrenalina, que alhora incrementen la producció de l’AMP cíclic, i és inhibit per la insulina
transferència nuclear
Biologia
Tècnica d’enginyeria genètica que forma part del procés de clonació.
Consisteix a introduir el nucli de la cèllula que es vol clonar dins el citoplasma d’un oòcit madur de la mateixa espècie al qual se li ha llevat el nucli L’oòcit és activat després partenogenèticament i inicia el desenvolupament embrionari L’embrió clonat resultant pot ser utilitzat en el clonatge reproductiu o en el clonatge terapèutic
sistema global per a comunicacions mòbils
Sistema de radiotelefonia cel·lular automàtica digital d’abast europeu corresponent als sistemes de telefonia mòbil anomenats de segona generació (2G).
Permet també les comunicacions de dades Fou definit totalment el 1991 per un grup tècnic, el Groupe Spécial Mobile , constituït uns anys abans per la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions CEPT Aquest sistema manté la sigla del grup tècnic que l’ideà, la qual coincideix, d’altra banda, amb la del seu nom Els elements d’una xarxa GSM i les funcions que compleixen són, simplificadament el terminal mòbil, activat per mitjà d’una targeta i d’un número d’identificació personal, independent del terminal que l’abonat fa servir l’estació de base, i la cèllula associada, que…
bomba de cobalt
bomba de cobalt instal·lada en el Servei d’Oncologia radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona
© Fototeca.cat
Equip instrumental destinat a la pràctica de la radioteràpia cobaltoteràpia), emprat fonamentalment com a mitjà antineoplàstic directe i en menor proporció com a estímul terapèutic antiinflamatori o funcional.
Consta d’una unitat radioactiva de l’isòtop 60 del cobalt, introduïda en un capçal Aquesta unitat radioactiva és constituïda per un conjunt de discs de cobalt 59, activat en una pila atòmica i transformat en cobalt 60 la unitat és desplaçada mitjançant un sistema teledirigit per tal de situar-la enfront de la finestra del capçal Aquest treballa generalment a una distància de l’eix d’uns 50 a 100 cm La bomba de cobalt ha d’ésser collocada en habitacions que reuneixin les condicions de seguretat necessàries per a impedir una difusió perillosa de les radiacions
halogenació
Química
Reacció química mitjançant la qual un àtom d’halogen o uns quants són introduïts en una molècula orgànica substituint àtoms (sovint d’hidrogen) o grups funcionals.
La reactivitat és distinta segons l’halogen així, les reaccions de fluoració es produeixen amb un fort despreniment d’energia, i el contacte d’una substància orgànica amb el fluor elemental F 2 pot produir una explosió la cloració i la bromació dels hidrocarburs alifàtics i de les cadenes laterals dels alquilbenzens es produeixen fàcilment en presència de la llum per contra, la fixació del iode és impossible en aquestes condicions La cloració, la bromació i la iodació dels composts aromàtics es produeixen amb més o menys facilitat segons que el compost sigui activat o desactivat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina