Resultats de la cerca

El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d’una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d’una sobre l’altra, una d’elles, almenys, adquireix formes de vida de l’altra El procés d’adquisició d’aquestes formes de vida —el procés d’aculturació— és anomenat manlleu cultural Així, la presa de contacte i la continuïtat de les relacions entre…

Els criteris aplicats per a determinar el grau d’aculturació són molt variables segons els diferents països

Conegut també amb el nom de genocidi cultural, designa la imposició forçada d’un procés d’aculturació, amb l’esfondrament consegüent dels valors socials i morals tradicionals

L’assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la collectivitat receptora El manteniment de collectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s’han installat aculturació, adaptació

En el primer cas, és concomitant a l'assimilació i l'aculturació, però, a diferència d’aquests termes, la desculturació no posa tant d’èmfasi en l’adquisició de nous trets com en la pèrdua dels originaris, que, d’altra banda, solen anar acompanyats d’actituds de contestació i oposició a l’anterior ordre establert

Dugué a terme treball de camp a Surinam 1928-29, Dahomey 1931, Brasil 1941-42 i a l’Àfrica negra el 1953, el 1956 i el 1957 Professor de la North Western University, s’interessà especialment pels processos de canvi cultural i d’aculturació en la línia de F Boas Entre les seves obres cal esmentar Dahomey An Ancient West African Kingdom 1938, The Economic Life of Primitive Peoples 1940 i Man and His Works 1948

És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural

Arran de les seves investigacions a l’Amèrica Central fou un dels primers a interessar-se pels fenòmens relatius al canvi social i a l’aculturació, sobre els quals escriví Tepoztlán, a Mexican Village 1930, Chan Kom A Maya Village 1941, The Folk Culture of Yucatan 1941 i A Village that Chose Progress 1950 En un àmbit més teòric, fou l’introductor del concepte de cultura “folk”, amb el qual designa tradicions i institucions de tipus local subsumides en organitzacions d’àmbit estatal i en cultures d’abast universal Exposà aquestes idees en The Little Community 1955 i Peasant…

Els factors de llur desenvolupament depenen de la durada dels contactes culturals del nombre d’esclaus pertanyents a la mateixa regió d’Àfrica de la dispersió en diverses regions d’Amèrica o concentració en ciutats de vida rural o urbana de la possibilitat d’intercanvi cultural amb Àfrica després de l’emancipació com és el cas de São Salvador de Bahía i Nigèria del grau de civilització de la cultura bàsica africana de la conversió al catolicisme o al protestantisme de la durada de l’esclavatge alguns esclaus de la Guaiana es refugiaren a les selves amazòniques gairebé immediatament després d’…