Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
muffin

muffin
CC0
Gastronomia
Magdalena elaborada amb mantega que sol incorporar ingredients addicionals, dolços o salats, originària de la pastisseria dels Estats Units d’Amèrica.
El muffin s’elabora amb els mateixos ingredients de base que la magdalena tradicional llevat de l’oli, que en el muffin se substitueix per mantega, però en proporcions diferents A més, sol ser més gros i amb la punta més arrodonida és menys esponjós i menys dolç, i sovint incorpora ingredients addicionals, dolços xocolata, fruita o melmelada o salats pernil, formatge, etc
salmòdia
Música
Forma de cantar els salms (salm) en els oficis de l’Església cristiana.
La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni música…
espectre de guspira
Física
Espectre atòmic d’emissió d’una substància obtingut en fer saltar una guspira a través d’ell.
Si els elèctrodes amb què hom origina la guspira són metàllics, l’evaporació d’aquest metall dóna lloc a ratlles addicionals
separador
Electrònica i informàtica
Caràcter de control o símbol que es fa servir per a delimitar una dada elemental.
Hom empra els espais i els signes de puntuació, però també caràcters i símbols addicionals, atesa la gran varietat i complexitat de l’organització de les dades en un sistema informàtic
assaig
Esport
En el rugbi, jugada consistent a posar la pilota a terra a la zona d’assaig de l’adversari, i que dona tres punts a l’equip que l’aconsegueix.
Un cop realitzat l’assaig, hom opta a dos punts addicionals amb el llançament a pals des d’una de les línies laterals que delimiten la zona d’assaig línies d’assaig
equip directiu
Educació
Òrgan executiu col·legiat de govern d’un centre educatiu que s’encarrega de vetllar pel bon funcionament general de la institució en tots els àmbits de la gestió.
Als centres públics d’educació primària aquest òrgan sol ser constituït pel director, el cap d’estudis i el secretari A l’educació secundària, a més, sol haver-hi membres addicionals com el coordinador pedagògic
cervellera
Militar
Casc rodó, ajustat a la forma del crani i que arribava fins a mig front; podia anar per damunt o per sota de les malles que protegien el cap.
Molt usada des del s XIII, tingué una gran acceptació fins al s XV Fou dotada, a vegades, de proteccions addicionals per tal de defensar el rostre cervelleres amb ventalla, cervelleres amb gorgera, cervelleres amb galteres
unitat accentual
Lingüística i sociolingüística
Segment de la frase a l’interior del qual és creat un contrast entre diverses unitats accentuables.
La unitat accentual sovint coincideix amb un mot, però pot comprendre també algun o alguns mots addicionals no accentuats, anomenats clítics Així, a la frase l’oli/anava/escampant-se/per terra hi ha quatre unitats accentuals
línia
Música
Traç continu que serveix d’orientació per a indicar les diferents altures de les notes en una composició musical escrita.
Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina