Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats, alúmina o bauxita…
complex adsorbent
Geologia
Col·loides, matèria orgànica i argiles del sòl, que poden fixar ions positius (Ca2+, K+...), i fan la funció de magatzem de fertilitat.
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor i el gust de…
persorció
Química
Acció i efecte de persorbir.
En la persorció els adsorbats poden ésser líquids o gasos, i el conjunt adsorbent-adsorbat es diferencia de les veritables dissolucions en la no-uniformitat del sistema La persorció és un fenomen reversible, regit per les dimensions relatives dels porus, de l’adsorbent i del diàmetre molecular de l’adsorbat Es presenta en moltes zeolites i en alguns tipus de carbons altament activats, i constitueix el fonament de l’acció dels tamisos moleculars
serradures

Les serradures són un subproducte de la indústria de la fusta que s’aprofita per a fabricar pasta de paper i taulons de conglomerat
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Partícules despreses de la fusta en serrar-la.
Les serradures són aprofitades per a diverses aplicacions, especialment com a combustible, en pols o en aglomerats, com a absorbent de la humitat, com a adsorbent, com a fumigen en el fumatge d’aliments, com a matèria de càrrega, etc
alúmina activada
Química
Alúmina en forma granular de porositat molt elevada i gran superfície específica (100 a 400 m 2
/g), que manifesta una gran capacitat d’adsorció, especialment per l’aigua.
Hom l’obté desidratant i calcinant al voltant de 500° l’hidròxid d’alumini en un corrent de CO 2 Un cop saturada d’humitat, pot ésser reactivada escalfant-la a 180°- 300°, i el cicle d’adsorció-reactivació pot ésser reptetit diverses vegades És utilitzada per a assecar gasos o vapors i certs líquids, com a catalitzador i suport de catalitzadors i com a adsorbent, especialment en cromatografia
caolí
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Argila refràctaria de color blanc, formada per descomposició del feldespat, i constituïda gairebé exclusivament per caolinita (Al2O3·2SiO2·2H2O).
Posseeix una estructura microcristallina de làmines hexagonals La seva aplicació més important és la ceràmica, especialment per a obtenir porcellana i terrissa blanca Els caolins amb dimensions de partícula prou petites menys d’un micròmetre són emprats com a matèries de càrrega donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió dels cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als agents químics dels plàstics, etc Són emprats, també, en l’elaboració de catalitzadors del craqueig del petroli En…
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…