Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
aerodinàmica
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs,…
balança aerodinàmica
Transports
Mecanisme per a la mesura de les forces i els moments aerodinàmics en l’assaig d’un model sotmès a un flux d’aire en un túnel aerodinàmic.
ombra aerodinàmica
© Fototeca.cat
Transports
Zona situada darrere d’un cos que es desplaça per l’aire i en la qual la turbulència produïda pel moviment del cos modifica molt sensiblement el flux aerodinàmic.
aerodinàmic | aerodinàmica
Física
Transports
Dit de la forma afuada o perfilada d’un cos, especialment d’un vehicle, la qual li permet de reduir la resistència que el fluid en què es mou oposa al seu desplaçament.
Hom parla aleshores d’un cos amb forma o perfil aerodinàmic
Dietrich Küchemann
Aerodinàmica
Científic alemany, investigador en aerodinàmica.
Deixeble a Göttingen de LPrandtl i ABetz, treballà a l’Aerodynamischen Versuchsanstalt en l’aerodinàmica de la propulsió Després de la Segona Guerra Mundial continuà la seva línia de treball en el Royal Aircraft Establishment a Farnborough, on intervingué, entre d’altres, en el projecte de l’avió Concorde
eix aerodinàmic
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte al vent relatiu instantani, amb origen al centre de gravetat de l’aeronau o al punt escollit per a referir els moviments de les forces.
Hom l’empra per a definir i estudiar els moviments i les accions de l’aeronau
aleta marginal
Transports
Superfície aerodinàmica muntada a l’extrem longitudinal de les ales d’alguns avions i aproximadament perpendicular al pla d’aquestes.
La seva secció té la forma d’un perfil aerodinàmic lleugerament concavoconvex, amb la part còncava cap enfora, de tal manera que els remolins generats pels extrems respectius de l’ala i l’aleta girin en sentits oposats Així, hom aconsegueix que la resistència aerodinàmica de l’ala disminueixi fins en un 14% En alguns avions comercials aquestes superfícies prenen la forma d’una extensió en el mateix pla de l’extrem o punta de l’ala, amb un angle de fletxa més accentuat que el d’aquesta
regla de l’àrea
Transports
Conjunt de condicions a complir per tal que la combinació d’un buc i d’una ala, en règim supersònic, tingui resistència aerodinàmica mínima.
Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla…
Theodore von Karman
© Fototeca.cat
Física
Físic hongarès.
Diplomat per la Universitat de Budapest 1902 i per la de Göttingen 1908, ensenyà ciències aeronàutiques a Aquisgrà 1912-21 i aerodinàmica al CIT California Institut of Technology i dirigí el Guggenheim Aeronautical Laboratory del CIT a Pasadena 1930-49 Fou conseller científic de les forces armades dels EUA i membre important de la NACA Féu estudis de mecànica de fluids, aerotermodinàmica i elasticitat, i dissenyà unes peces perfilades filets Karman que, muntades a la unió de l’ala amb el fusellatge, disminueixen considerablement llur interacció aerodinàmica…
expansió de Prandtl-Meyer
Física
Expansió d’un fluid compressible que es mou a velocitat supersònica entorn d’una superfície convexa i origina una successió d’ones de Mach a través de les quals té lloc tal expansió.
La teoria aerodinàmica d’aquest procés fou plantejada el 1907 per L Prandtl i elaborada posteriorment per Th Meyer
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina