Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
aglutinació
Lingüística i sociolingüística
Procediment pel qual dues o més paraules s’ajunten per constituir-ne una de sola; es combinen mots primitius i formen mots composts, en els quals hi ha hagut, generalment, una variació, més o menys acusada, en els components dels nous mots.
Els mots que s’uneixen originàriament són distints, però contitueixen sovint una unitat significativa una vegada s’ha format la paraula nova pels elements que s’han fos, aquests es tornen ja difícilment analitzables individualment Pel procés de l’aglutinació, les llengües obtenen nous mots Aquest procés, d’altra banda, es desenrotlla mecànicament, sense la intervenció de la voluntat dels parlants
aglutinació
Medicina
Aglomeració de determinats corpuscles en suspensió (gèrmens, eritròcits) portadors d’un antigen per la presència, dins el líquid de la suspensió, de l’anticòs específic corresponent.
Aquest fenomen simple ha estat utilitzat per tal d’identificar gèrmens, de determinar els antígens dels eritròcits, o bé per tal d’aconseguir un diagnòstic mèdic, en detectar els anticossos no naturals presents en un sèrum humà, indici segur d’una malaltia o bé d’una immunització En determinats casos com en la recerca d’anticossos incomplets, el fenomen de l’aglutinació ha estat perfeccionat amb artificis pels investigadors, i n'han resultat procediments més complexos, però molt eficaços com és el cas de les hemoaglutinacions i del test de Coombs
aglutinació sanguínia
Biologia
Aglutinació dels eritròcits com a conseqüència de l’acció antagònica dels aglutinogen
i davant de certes aglutinina
, que provoca l’hemòlisi.
reacció d’aglutinació
Biologia
Reacció específica caracteritzada per la reunió en piles o aglomerats (aglutinació) de bacteris, eritròcits o altres elements corpusculars, en presència de l’anticòs homòleg.
Aquesta reacció permet d’identificar un antigen o afirmar la presència d’un anticòs d’aquesta mena són les reaccions per a determinar els grups sanguinis
prova de l’embaràs
Prova immunològica per a detectar la presència de l’hormona gonadotropina coriònica (HGC) en l’orina de la dona embarassada.
Com a reactiu hom usa eritròcits o partícules de làtex, recoberts d’HGC i aglutinats amb un sèrum específic L’addició d’orina o de plasma que contingui l’HGC inhibeix aquesta aglutinació la manca d’aglutinació confirma la diagnosi En general, és un test de gran fiabilitat
es
Lingüística i sociolingüística
Article definit masculí propi del parlar salat.
Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm , etc Apareix…
antisèrum
Farmàcia
Sèrum que conté anticossos específics, obtingut de la sang d’un animal que ha rebut repetides dosis d’un determinat antigen.
Els antisèrums són emprats per a posar de manifest i valorar quantitativament, en diverses reaccions d’aglutinació, precipitació, desviació i fixació del complement, etc, aquests mateixos antígens
Fernand Widal
Metge francès.
Féu importants aportacions a la clínica i a la terapèutica diagnosi de la febre tifoide per la reacció d’aglutinació, vacunació contra la mateixa malaltia, diagnosi i tractament de nefritis, icterícies, micosis, etc
concanavalina A
Biologia
lectina
isolada de la papilionàcia Canavalia ensiformis
.
És un polímer de 2 o 4 unitats proteiques de 27 000 daltons cadascuna Dins les cèllules animals presenta aglutinació, i una activitat de restauració del patró normal de creixement a les cèllules tumorals En les cèllules vegetals promou la mitosi
AB0

Compatibilitat i incompatibilitat dels grups sanguinis
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de descobrir…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina