Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Institut Català de les Arts del Llibre
Corporació activa a Barcelona del 1898 al 1939, fundada per J.Ll.Pellicer, J.Cunill, J.Casas i Carbó, J.Russell, A.Verdaguer, F.Giró i E.Canivell.
Aglutinava els diferents sectors de les arts gràfiques, i els seus objectius foren crear una escola professional 1905, intervenir en les disposicions administratives i facilitar les relacions professionals i entre industrials, operaris i clients Publicà, a més de monografies, memòries, etc, la Revista Gráfica 1900-28 Intervingué en la creació de la Cambra Oficial del Llibre 1918, avui INLE
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Fundació privada de serveis sense ànim de lucre, dependent de l’Església catòlica, que agrupa les escoles confessionals dels diferents ordes religiosos establerts a Catalunya.
Representa la continuació de l/antic Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya, que funcionava des del 1974 El 2005 aglutinava 434 escoles –amb 260 000 alumnes–, que representen més de la meitat de l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària dbescoles privades, concertades o no, de Catalunya Des del 1979 fins al 2005 ha organitzat 6 congressos i moltes activitats, i també té publicacions destinades a la formació del professorat i del personal directiu El salesià Francesc Riu en fou el primer secretari general, càrrec que des del 2005 ocupa el jesuïta Enric Puig i…
Rikard Nordraak
Música
Compositor noruec.
Es formà amb H Neupert i amb el danès CL Gerlach Més tard, el 1859, anà a Berlín, on tingué com a mestres F Kiel composició i Th Kullak piano El mateix 1859 retornà a la seva ciutat natal, i hi estudià durant dos anys amb R Magnus Fou durant aquest temps que entrà a formar part de la Nova Societat Noruega, entitat que aglutinava els intellectuals nacionalistes Les seves primeres composicions, en aquesta línia nacionalista, s’inspiren en la música popular noruega Fou amic d’E Grieg, a qui conegué el 1864 durant un viatge a Copenhaguen Juntament amb Grieg, E Hornemann i altres,…
Ramon I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Carcassona, Carcí, Roergue, Llemosí, Rasès i Pallars-Ribagorça (~852-863), fill del comte FulcoaldI de Roergue i de Senegunda, germà i successor de FrèdolI (mort vers el 852).
Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista , fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans començament del 863 Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat Durant el seu…
Sant Genís de Miralles (Cercs)
Art romànic
L’església de Sant Genís de Miralles no es conserva en l’actualitat El lloc de Miralles es troba situat prop de l’aiguabarreig del riu Llobregat amb la riera de Metge el topònim es conserva en una casa i en un petit coll La primera notícia del lloc és de l’any 898 surt esmentada en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s’especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d’Avià in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias Una nova notícia del lloc, ara de l’any 962, diu que les terres de Miralles Miratges són objecte d’…
Esport Club Granollers
Futbol
Club de futbol de Granollers.
Fundat l’any 1913 amb el nom de Granollers Foot-ball Club, aglutinava gent de classe obrera i joves del casino El primer camp de joc es trobava a l’era del Baster El 1914 diferències de tipus social provocaren una escissió i els treballadors fabrils s’agruparen al voltant dels germans Mas Martí per crear el Granollers Sport Club L’any 1917 s’adherí a la Federació Catalana i començà a jugar el Campionat de Catalunya, del qual quedà campió de la tercera categoria 1930, segona 1933 i primera categoria B 1935, 1936 El 1937 també disputà la Lliga Mediterrània L’any 1922 inaugurà el…
Euromed
Tren d’alta velocitat adaptat a la via de la xarxa general de RENFE.
Els trens Euromed cobreixen el segment del Corredor Mediterrani comprès entre Barcelona i Alacant, de 523 km En servei des del juny del 1997, el trajecte comprèn les estacions Barcelona-Sants, Tarragona, Castelló de la Plana, València-Joaquim Sorolla i Alacant-Terminal El novembre del 2016 s’hi afegí, com a resultat de les protestes pels problemes de la línia de Rodalies R16, una estació a l’Aldea Baix Ebre, en principi de caràcter provisional Fou construït entre el 1995 i el 1996 per GEC Alsthom, empresa que aglutinava les societats Ateinsa, MTM i Meinfesa Altres empreses que…
Comunió Carlista
Partit polític
Partit dels carlins carlooctavistes, anomenats així pel fet de reconèixer com a monarca l’arxiduc Carles d’Habsburg i de Borbó (Carles VIII), nét de Carles VII, enfront dels seguidors del regent Xavier de Borbó-Parma, designat per Alfons Carles I, l’últim rei carlí.
També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al règim i que…
Federació Comunista de Llevant
Història
Organització regional del Partido Comunista de España formada l’any 1923 i que aglutinava les agrupacions comunistes de València, Alacant, Castelló de la Plana, Albacete i Múrcia.
Entre els seus primers dirigents cal anomenar Julià Gómez Gorkin , Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà, etc, molts dels quals procedents del sindicalisme revolucionari Restà afecta al Partido Comunista de España, bé que alguna fracció s’alineà amb el Bloc Obrer i Camperol
República del Vietnam
Geografia històrica
Estat vietnamita que ocupà la Cotxinxina i l’Annam fins al paral·lel 17 entre el 1955 i el 1975.
Després de la partició del Vietnam, a causa de la conferència de Ginebra 1954, la zona sud, controlada pels sectors prooccidentals, s’oposà a l’aplicació del tractat, seguint els desigs nord-americans El primer ministre, Ngo Dinh Diem, un poderós mandarí catòlic i anticomunista, destronà l’emperador Bao Dai i proclamà la República del Vietnam, amb el suport dels EUA Les eleccions úniques previstes pels acords de Ginebra foren ajornades indefinidament Prop d’un milió de catòlics fugiren de la República Democràtica de Vietnam i s’installaren al sud, on constituïren l’espina dorsal del règim…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina