Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
agnòsia
Patologia humana
Trastorn del reconeixement, de causa cerebral.
Les funcions elementals dels sentits es conserven, però falla la integració de les sensacions, per la qual cosa el malalt no arriba a adonar-se d’allò que percep Així, per exemple, hom veu els objectes, pot descriure'n els detalls, però no els pot identificar agnòsia visual, ceguesa verbal si es refereix a la paraula escrita sent melodies o paraules, però li sonen desconegudes, com si li parlessin en un idioma estrany agnòsia auditiva, sordesa verbal palpa objectes, però no arriba a saber quins són astereoagnòsia L’agnòsia relativa al llenguatge és l'…
ceguetat verbal
Pèrdua de la capacitat d’interpretació de les paraules, síl·labes o lletres escrites.
Es dóna formant part d’una síndrome anomenada afàsia de Wernicke, o bé sola agnòsia
ceguetat psíquica
Incapacitat de reconèixer els objectes o les persones conegudes malgrat veure’ls.
N'hi ha de dues menes l' agnòsia òptica , en què l’individu és incapaç de descriure les característiques dels objectes, i l' asimbòlia òptica , en què, malgrat una descripció adequada, el malalt no pot identificar l’objecte
afàsia
Trastorn cerebral caracteritzat per una pèrdua més o menys exclusiva de la producció o la comprensió (o d’ambdues alhora) del llenguatge parlat o escrit o d’ambdós, sense lesions a l’aparell de la fonació ni malalties psíquiques.
Les causes són múltiples vasculars, per hemorràgies, embòlies o trombosi, tumorals, degeneratives, però totes tenen en comú llur localització, sempre a nivell de l’hemisferi dominant A grans trets, hom diferencia dos grans tipus d’afàsia sensitiva i motora En la sensitiva de conducció o afàsia de Wernicke, el defecte principal és la incomprensió el malalt pot parlar, però ho fa de forma totalment incoherent, sense cap sentit En aquests casos les lesions acostumen a localitzar-se a la regió perisilviana posterior, temporal i parietal En la motora d’expressió o afàsia de Broca, el defecte…
alèxia
Patologia humana
Agnòsia que comporta la pèrdua de la facultat de llegir.
Pot trobar-se aïllada, però generalment és associada a d’altres trastorns agnòsics Es presenta en diversos graus, des de la incapacitat per a reconèixer les paraules fins a la no-identificació de les lletres Una forma especial és l' alèxia musical o pèrdua de la facultat de llegir els signes musicals
astereognòsia
Patologia humana
Agnòsia caracteritzada per la incapacitat de reconèixer els objectes amb el tacte.
baragnòsia
Patologia humana
agnòsia
caracteritzada per la pèrdua de la facultat d’avaluar el pes dels objectes.
Oliver Sacks

Oliver Sacks
Medicina
Metge neuròleg anglès.
Es llicencià en medicina a la Universitat d’Oxford Anglaterra l'any 1956 i es doctorà a Califòrnia Després d'exercir a la Gran Bretanya, el 1961 anà als Estats Units, on fou internista i resident al Mount Zion Hospital de San Francisco i a la Universitat de Califòrnia Los Angeles Establert a Nova York des del 1965, treballà com a neuròleg a l'Albert Einstein College of Medicine 1965-75 i 1975-2007, a la New York University School of Medicine 1992-2007 i al Columbia University Medical Center 2007-2012, entre d'altres, com a resident És conegut pels seus llibres, basats en casos reals de…
amorfognòsia
Patologia humana
Astereognòsia basada en l’agnòsia de les formes per deficiència de les percepcions de l’espai.
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…