Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
successió agnatícia
Dret romà
Successió que rebia l’agnat més proper a manca d’hereu, bé que fos per successió intestada.
Calia que, a més de no existir l’hereu, no hi hagués esperança que existís
arrogació
Dret romà
adopció
d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
Aquesta institució tingué una gran importància als primers temps de l’imperi romà, car permetia la continuació del culte domèstic, feia entrar en la família agnàticia individus de la família cognatícia, ajudava a passar d’una classe social a l’altre sense oposició ni dificultats, permetia d’eludir les penes imposades als solters i als casats sense fills i hom adquiria drets per a poder obtenir càrrecs públics vinculats a determinades persones o famílies
Cabrera

Els Cabrera, castlans de Cabrera
©
Llinatge dels castlans del castell de Cabrera, els membres del qual senyorejaren importants dominis al Cabrerès, les Guilleries i Osona.
Aparegué a mitjan segle XIII amb Bernat de Cabrera , fill de Laureta El seu descedent Berenguer de Cabrera i de Castelló heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d’En Bas, la Bastida de l’Infern, el castell de Voltregà en feu dels Montcada, la quadra de Conanglell, Sant Miquel d’Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona La seva muller fou Guillema de Cabrera , i la seva nora Sibilla de Saga La família agnatícia s’extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur neta Elisabet de Cabrera , muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del…
Barberini
Família noble italiana, originària de Barberino, a la vall d’Elsa; al s XIII es traslladà a Florència, on obtingué la noblesa.
Del 1490 al 1511 donà quatre priors a la república Amb Antonio Barberini passà a Roma, i obtingué un gran prestigi El cardenal Maffeo Barberini fou elegit papa el 1623 amb el nom d’Urbà VIII, i el 1630 comprà als Colonna, per al seu nebot, Taddeo Barberini mort el 1647, el principat de Palestrina Maffeo Barberini mort el 1685, segon príncep de Palestrina, duc de Monterotondo i de Nerola, fill del primer, obtingué la grandesa d’Espanya sobre el Principat el 1678 L’últim membre d’aquesta família fou Cornelia-Costanza Barberini , quarta princesa de Palestrina morta el 1797, muller de Giulio…
Courtenay
Llinatge francès originari del castell de Courtenay (Gatinès).
Aton o Hatto de Chateau-Renard , senyor de Courtenay 1010, n'és l’estirp El seu fill Jocelin de Courtenay , senyor de Courtenay, fou pare d' Étienne de Courtenay mort el 1101, del qual procediren els vescomtes de Melun, extingits el 1415, de Milès de Courtenay , que el succeí, i de Jocelí I d’Edessa, fundador de la línia dels comtes sobirans d’Edessa Isabel de Courtenay , neta de Milès i filla de Renard de Courtenay, es casà 1150 amb Pere de França mort el 1183, germà del rei Lluís VII, que esdevingué Pere de Courtenay De llurs fills sortiren les línies dels senyors de Yerre extingida al s…
Lladró

Armes dels Lladró
© Fototeca.cat
Llinatge noble que procedent d’Aragó i Navarra s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre, filla i hereva de Pere Lladró, senyor de Manzanera, i d’Elionor Sanxis de Castre, neta del rei Jaume I.
El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl , senyor de…
El marc històric del romànic del Vallès Oriental
Art romànic
Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…