Resultats de la cerca

La lluita entre els conreadors i els ramaders per a l’ús d’aquell començà a ésser resolta pel cònsol Espuri Cassi Vecellí, que repartí una part de l’ ager publicus segle V aC Al començament del segle IV aC, una nova llei de Licini Estoló en tornà a reglamentar l’usatge i el 297 gràcies a la pressió dels conreadors, una altra llei regulava en 500 jovades l’extensió de l’ ager publicus que un particular podia posseir, bé que aquesta limitació no era mai del tot respectada, sobretot pels grans propietaris que intentaven de convertir en vitalicis llurs drets sobre la terra la situació del petit…

Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura,…

Es desconeix quines van ser, al segle VIII, les modalitats d’implantació dels conqueridors àrabs i berbers als actuals Països Catalans Els territoris on el domini musulmà es perllongà, d’una manera permanent, fins als segles XII i XIII són els de les actuals províncies espanyoles de Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant i les “Illes Orientals” de l’Àndalus Cal incloure Múrcia en aquest grup, ja que la seva història està molt vinculada a la de València i afavorirà un millor coneixement de la regió de València i de les Balears Com que no es disposa de gaire informació sobre el…

Aquest registre expedirà als titulars de les empreses esmentades inscrites el certificat que acredita les condicions de les empreses familiars agràries L’organització i el funcionament del registre seran els establerts pel departament d’agricultura, ramaderia i pesca

Al País Valencià funcionen 34 collectivitats agràries i 500 estan en tràmits de ser aprovades

Els professionals del sector agrícola escullen els seus representants a l’òrgan que vehicula les relacions dels sindicats agrícoles amb la Generalitat de Catalunya Unió de Pagesos és l’organització professional més votada, amb poc menys del 57% dels vots Els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya JARC resten en segona posició, amb més del 27% de suport L’Associació Agrària de Joves Agricultors ASAJA, el sindicat d’àmbit estatal, no obté representació, ja que no arriba al 15% dels vots Són les primeres eleccions després de la reforma del 2014, que va reduir les anteriors quatre cambres…

Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…

Molts d’aquests rituals han perdurat, amb noves interpretacions, quan la “religió de la terra” ha fet pas a religions universals, com el cristianisme, el budisme o l’islam En el cicle cultural es destaquen la festa de la sembra, la de l’inici de la recollecció i, sobretot, la del final de la collita La hierogàmia, l’orgia, la nuesa, així com l’ofrena de les primícies dels fruits o el vessament de sang de les víctimes i els àpats de comunió hi són molt freqüents També hi sovinteja l’aspersió amb aigua, i fins i tot amb semen, entesos com una fecundació mística de la terra Cal…

Nasqué de la fusió de les organitzacions professionals agràries Ramaders i Joves Agricultors de Girona, Joves Agricultors de Girona i Unió de Sindicats Agraris de Catalunya El seu objectiu és vetllar pels interessos dels professionals del sector i la millora de les seves condicions de treball Pertany al Consorci Forestal de Catalunya El 2000 inicià una fase d’expansió amb l’obertura de diverses oficines al territori de Catalunya Des del 1998 són la segona força a les Cambres Agràries de Catalunya , després d'Unió de Pagesos, amb 26, 20 2002, 23 2007 i 22 2011 sobre…