Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
coll de Panissars

El coll de Panissars, antic límit entre la Gàl·lia i Hispània, indret per on passava la Via Augusta
© Fototeca.cat
Collada
Coll de l’Albera (568 m alt.), que separa el Vallespir de l’Alt Empordà (termes del Pertús i de la Jonquera), a ponent del turó on s’alça el castell de Bellaguarda, per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, posteriorment desplaçat al coll del Pertús.
Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars
baronia de Montnegre
Història
Jurisdicció senyorial del Vallès Oriental, vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba.
El castell de Montnegre s’alçava prop de l’església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d’ésser habitat des del s XIV
Carlat
Vila d’Alvèrnia, al departament de Cantal, França, a l’est d’Orlhac.
Situada al massís de Cantal, al peu d’una roca basàltica on s’alçava l’antic castell de Carlat , centre del vescomtat de Carladès, enderrocat el 1603 per Enric IV de França
Torre del Mar (Mataró)
Art romànic
La torre del Mar era situada, com el seu nom indica, en un indret proper a la costa La zona és ocupada avui per un polígon industrial El terreny forma una plana que descendeix en lleugera pendent vers el mar Els moviments de terra han esborrat tots els petits accidents geogràfics que hi podien existir potser els més marcats serien les petites rieres o torrents, i tenim constància, per antics documents, que hi existia un llac Tot i que ara l’indret on s’alçava la torre queda inclòs dins el centre urbà de la ciutat, antigament n’era força allunyat Controlava, des de la seva posició…
es Pla de na Tesa
Barri
Barri del municipi de Marratxí (Mallorca), vora l’aglomeració de Palma, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement.
Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s’alçava a la forca del Pla de Na Tesa en 1858-60 fou construïda l’actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860
Església de Fullonicus o Fonolix (Prada)
Art romànic
En el lloc de Fullonicus o Fonolix , situat al sud de Prada, s’alçava una petita església mencionada l’any 865, com a ecclesiola qui dicitur Fullonicus D’aquesta església, totalment desapareguda, es desconeix l’emplaçament concret i l’advocació
castell de l’Ofegat
Castell
Antic castell del municipi de Tàrrega (Urgell), al NE de la ciutat, les restes del qual són situades dalt d’un tossal isolat.
Constava de dos recintes emmurallats i un torre circular que s’alçava al cim, i que encara es pot veure en part Documentat per primera vegada l’any 1133, en el testament de Gombau i la seva muller Agnès, la senyoria passà per moltes mans
les Virtuts
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 545 m alt., damunt el cingle, dominant la vall del riu de la Glorieta.
Eclesiàsticament depenia de l’Albiol En aquest indret, dit la vall de Rascaç , del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins Al primer terç del s XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del s XIX El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule
Castell d’Adrall (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Al principi era una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava
Qal‘at Sim‘an

Qal‘at Sim‘an
Pietro Ferreira (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga església
Conjunt arquitectònic (segles V-VII) del monestir i esglésies de Simeó Estilita, situades 34 km al NW d’Alep, Síria, actualment en ruïnes.
L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina