Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
alabastre
Mineral d’alabastre
Escultura
Mineralogia i petrografia
Varietat de guix en forma d’agregat finament granat, compacte i translúcid.
Rep aquest nom només quan és de color blanc pur Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres de mitjan s XIV a la darreria del XV Llur producció relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent Escultura d’ alabastre , obra de Guglielmo Pugi 1890 A Catalunya, les pedreres de Beuda Garrotxa i les de Sarral…
alabastre
Alabastre datat entre el 500 i el 480 aC
Arts decoratives
Una de les formes de vas grec: petita ampolla afusada, de fons rodó i de boca plana, feta de fang i, menys sovint, d’alabastre, que servia per a posar-hi perfums o ungüents.
Alabastre
Caseria
Caseria del municipi d’Agost (Alacantí), situat al SW del terme, entre els caserius de la Canyada i Verdegàs, del municipi d’Alacant.
alabastre calcari
Mineralogia i petrografia
Varietat de calcària formada per un agregat estalagmític, translúcid i de colors clars.
vas canopi
Cofre d’alabastre del rei Tuthankamon (Museu del Caire)
© Fototeca.cat - Clavé/Ballesteros
Arqueologia
Vas funerari egipci destinat a contenir les vísceres momificades dels difunts; els primers es remunten vers el 2000 aC.
Deuen el nom a la confusió amb els vasos osiríacs de Canop
Els materials lapidaris emprats en escultura
Art gòtic
Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts,…
15. De la plenitud de l’escultura gòtica a les darreres influències forànies
Sepulcre d'alabastre del bisbe de Barcelona Ramon d'Escales, obra d'Antoni Canet
Volterra
La Porta all’arco, mostra de l’art etrusc de Volterra
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, situada entre les valls dels rius Era i Cecina.
Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al segle XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del segle VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre…
Cintruénigo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, drenat per l’Alhama.
Hi ha agricultura especialment vinya i ramaderia En la indústria destaquen l’elaboració de vi i el treball d’objectes l’alabastre