Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…
gavot

Gavot
© Tanya Dewey
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids, d’uns 40 cm, blanc, amb les parts superiors negres, coll curt i bec amb una franja blanca.
Habita a les costes nòrdiques d’Europa i a l’hivern a la Mediterrània occidental És comú als Països Catalans
gavot gegant

Gavot gegant dissecat
amanderson2 (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 75 cm, extingit el 1844.
Era incapaç de volar i habitava als illots i les illes de l’Atlàntic nord, des de Terranova, Grenlàndia i Islàndia fins a Escandinàvia i el nord de les illes Britàniques
icosà
Química
Hidrocarbur alifàtic de fórmula C20H42
.
També anomenat eicosà, es presenta com un sòlid cristallí d’aspecte cerós És un alcà no ramificat, apolar i insoluble en aigua Té el punt de fusió a 37ºC i el d’ebullició, a 342ºC És inflamable i reacciona enèrgicament en contacte amb un oxidant fort Es fa servir en la indústria petroquímica
alquí
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç triple.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie acetilènica Els alquins, de fórmula general C n H 2 n - 2 , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - í i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del triple enllaç Per excepció, el més simple dels alquins és anomenat acetilè
alquè
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç doble.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie olefínica olefina Els alquens, de fórmula general C n H 2 n , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - è i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del doble enllaç Per excepció, el més simple dels alquens és anomenat etilè
ciclopentà
Química
Hidrocarbur cíclic format per un anell de cinc baules d’àtoms de carboni.
El ciclopentà és un alcà que es presenta com un líquid incolor de fórmula molecular C 5 H 10 Té el punt de fusió a −98ºC i el d’ebullició a 49ºC És altament inflamable i els seus vapors poden explotar reacciona violentament amb els oxidants forts És tòxic, especialment per a la vida aquàtica Es troba al gas natural i es fa servir com a dissolvent i en sistemes de refrigeració
età
Química
Hidrocarbur saturat present en el gas natural, obtingut de la fracció de punt d’ebullició més baix en el refinatge del petroli.
El seu punt d’ebullició és de -89°C, i el de fusió, de - 172°C És el segon membre de la sèrie dels alcans, i les seves propietats i comportament generals responen a les d’aquells composts alcà La barrera rotacional de l’età és de 2,8 kcal/mol conformació 2 2 La calor de combustió és de 368,4 kcal/mol És emprat en la manufactura dels seus derivats clorats i com a combustible
alquil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.
Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més llarga Exemple…