Resultats de la cerca

L’ús d’un mostreig artificial o procés de simulació , que actualment és facilitat per la utilització d’ordinadors, evita el mètode analític de comptabilitzar totes les dades reals que concorren en el procés analitzat i que, a causa de llur quantia i aleatorietat, desborden les possibilitats de comptabilització El mètode de Montecarlo fou perfeccionat entre els anys 1950 i 1960, i té com a antecedent històric l’estimació feta per GBuffon, l’any 1773, de les xifres decimals del nombre pi π El mètode ha estat utilitzat amb èxit en física nuclear determinació de les dimensions…

El 1959 guanyà una beca per a estudiar piano amb César Pérez al Conservatori de l’Havana Continuà la formació artística a l’Instituto Superior de Arte, on es graduà el 1981, i estudià composició amb Roberto Varela És professora de música a la Facultad de Enseñanza Artística de l’Instituto Superior Pedagógico Enrique José Varona, a l’Havana La seva producció ha estat sovint relacionada amb la dels compositors José Ardévol, Dolores Torres i Harold Gramatges La major part de les seves obres són molt curtes i per a petits grups de cambra, especialment duets, amb un predomini dels sons del piano,…

L’objectiu principal en canviar l’ordre de les dades és el d’afegir aleatorietat En telecomunicacions, aquesta tècnica es útil davant la presència de ràfegues d’errors Aquestes ràfegues, típiques d’un canal ràdio, consisteixen en l’aparició de llargues sèries d’errors consecutius en les dades Per mitjà de l’entrellaçament, canviant l’ordre de les dades que s’envien, i tornant-les a ordenar en recepció, s’aconsegueix distribuir els errors de manera aleatòria per tot el missatge, amb la qual cosa resulta més fàcil la seva detecció i correcció Per exemple, si es transmet “ És un…

Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La transició es…

Estudià composició amb J Rídký a l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga 1951-55 Del 1956 al 1969 treballà a Supraphon com a editor de partitures, fins que al principi dels anys setanta fou represaliat pel règim comunista, cosa que l’obligà a deixar la feina L’Acadèmia Alemanya de les Arts del Berlín Oest li atorgà una beca el 1969 Fou membre del grup Nova Música de Praga i director artístic del conjunt Musica Viva Pragensis 1965-73 Influït per la música d’A Webern que descobrí el 1960, en la seva obra d’avantguarda cercà l’experimentalisme i utilitzà les tècniques serialistes en formes i…

Estudià a l’Escola Coral de Moscou i després ho feu amb Ju Šaporin al conservatori, on posteriorment impartí classes de composició A partir del 1969 es dedicà a compondre i a interpretar al piano la seva pròpia música Autor prolífic, aviat creà obres de primera magnitud, com el Concert per a piano núm 1 1954 o el ballet El cavallet geperut 1960, dedicat a la ballarina Maja Pliseckaja, amb qui es casà Ha sabut trobar un bon equilibri entre tradició i modernitat, amb una reelaboració original del llenguatge i les tècniques més avançades aleatorietat, politonalitat, combinacions instrumentals…

Vida Es formà al Conservatori de Varsòvia amb J Lefeld i W Maliszewski, on obtingué la diplomatura de piano 1936 i la de composició 1937 Combinà la música amb els estudis de matemàtiques a la universitat Entre el 1932 i el 1955 actuà com a pianista, i l’any 1952 s’inicià en la direcció orquestral Membre del consell i, després, vicepresident de la SIMC 1959-65, el 1962 ingressà a la Reial Acadèmia d’Estocolm Obtingué nombrosos premis, entre els quals el de la Unió de Compositors Polonesos 1959 i 1973, tres vegades el de la UNESCO a París, el Premi Koussevitzky 1964 i el Sibelius 1973 L’…

Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…

Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…