Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Geometria algebraica artimètica (G. Faltings)
Geometria algebraica artimètica G Faltings
algebraic | algebraica
Matemàtiques
Dit d’una estructura on hi ha definides lleis o operacions que presenten certes propietats, com ara associativitat, commutativitat, distributivitat, etc.
algebraic | algebraica
Matemàtiques
Dit de l’extensió d’un cos commutatiu on tots els elements són solucions de polinomis respecte el cos de partida.
algebraic | algebraica
K-teoria, teorema d’índex d’operadors el·líptics (Atiyal-Singer); topologia diferencial (S. Snade); àlgebra homològica i algebraica. K-teoria (A. Grothendieck)
K-teoria, teorema d’índex d’operadors ellíptics Atiyal-Singer topologia diferencial S Snade àlgebra homològica i algebraica K-teoria A Grothendieck
Jean Pierre Serre
Matemàtiques
Matemàtic.
Doctorat a la Sorborna 1951, fou catedràtic d’àlgebra i geometria en el Collège de France 1956-94, on és professor honorari La seva obra ha influït en el desenvolupament de la topologia algebraica, l’àlgebra, la geometria algebraica i, sobretot, la teoria de nombres Ha estat distingit amb la medalla Fields 1954, pels seus treballs en la teoria dels espais analítics complexos, el premi Balzan 1985, la medalla d’or del Centre National de Recherche Scientifique 1987, el premi Wolf 2000 i el primer premi Abel de l’Acadèmia de les Ciències de Noruega 2003
Pavel Sergejevič Aleksandrov
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Es dedicà a la topologia algebraica, introduí la noció d’espai compacte i creà la noció de nucli d’un homomorfisme
Paulí Castells i Vidal
Matemàtiques
Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).
Inventà un aparell anomenat balança algebraica , per a obtenir les arrels de les equacions algebraiques o transcendents amb una incògnita És autor de diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències
Marc Aurel
Matemàtiques
Matemàtic.
Mestre d’escola, d’origen alemany i radicat a València És autor de Tratado muy útil o provechoso para toda manera de tratantes 1541 i Libro primero de Aritmética algebraica en el qual contiene el arte mercantívol 1552, primer manual d’àlgebra publicat en castellà, inspirat en la Summa de Lucas de Burgo i en Algebre de Christof Rudolf Aquesta obra estimulà els estudis d’aritmètica i sobretot d’àlgebra a la península Ibèrica
Llorenç Huguet i Rotger
Educació
Matemàtic i informàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la Universitat de Lovaina 1980 i doctor en informàtica 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor d’aquesta universitat fins el 1990 i hi obtingué la càtedra en ciència de la computació i intelligència artificial 1998 Des del 1990 és catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els…