Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
aljamia
Nom aplicat als escrits en llengües romàniques i en caràcters hebreus o àrabs.
aljamia
Nom que antigament donaven els moros a les llengües romàniques.
Yonà ben Iṣḥaq ibn Biklariš
Història
Farmacòleg jueu al servei de la dinastia dels Banū Ḥūd.
Redactà en àrab, dedicat a Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, el Kitāb al-Musta'īnī , voluminós llibre de receptes mèdiques, on dóna el nom de les plantes en diverses llengües cultes, i també en la llengua vulgar, que ell denomina aljamia , de vegades fent distinció entre l’aljamia de Saragossa i la de València
alfabet àrab

Alfabet àrab
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.
Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917, el ciríllic…
Abraham Zacut
Literatura
Escriptor hebreu.
Fou professor de quadrivi a Salamanca i probablement també a Saragossa L’any 1492 emigrà a Portugal, on fou astrònom i cronista dels reis Joan II i Manuel Expulsats també els jueus de Portugal, emigrà a Turquia i s’establí finalment a Damasc La seva obra històrica Séfer ha-yuḥasin ‘Llibre de les genealogies’, impresa a Constantinoble el 1566 i traduïda al llatí el 1587, comprèn les biografies dels savis jueus des de l’època dels tannaïtes i és, alhora, una síntesi d’història universal des de la creació fins al segle XV És autor de diverses obres astronòmiques en hebreu i aljamia, tals com…
Vicent Penya i Calatayud
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià enginyeria tècnica industrial i des del 1990 treballa com a tècnic lingüístic a l’administració Collabora a la premsa Saó , El Temps , Levante , el Punt i ha estat impulsor, amb Manel Alonso, de les revistes literàries L’Aljamia 1991, que l’any 2003 rebé el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió de la literatura, i Quaderns de Rafalell 1994, i forma part del consell de redacció de la revista Abalorio i del consell assessor d' El nou conte del Diumenge Ha publicat els reculls de narracions Els somnis possibles 1997, del qual l’any 2008 publicà…
Mikel de Epalza i Ferrer
Història
Arabista d’origen basc.
Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en…
, ,