Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Les institucions catalanes demanen la revocació de les ordres d’allotjaments al virrei
Mentre es produeixen aixecaments de la població catalana contra els allotjaments, les institucions catalanes demanen la revocació de les ordres d’allotjaments al virrei
Destitució i detenció de diversos diputats a causa de la petició de disminució d'allotjaments militars
La petició al monarca de disminuir els allotjaments militars provoca la destitució i la detenció de diversos diputats
Revolta rural a Catalunya contra els soldats i els allotjaments en la qual intervenen els miquelets de Puigcerdà
Es produeix una revolta rural a Catalunya contra els soldats i els allotjaments en la qual intervenen els miquelets de Puigcerdà
Els juristes Joan Pau Xammar, Joan Pere Fontanella i Jaume Càncer defineixen les obligacions dels catalans en la qüestió dels allotjaments militars
Els juristes Joan Pau Xammar, Joan Pere Fontanella i Jaume Càncer defineixen les obligacions dels catalans en la qüestió dels allotjaments militars, per tal d’evitar abusos
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
allotjament
Història
Hostalatge que la població civil estava obligada a proporcionar als soldats en temps de guerra.
Sistema d’aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els s XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats Quan els monarques hispànics començaren d’organitzar els exèrcits mercenaris característics de l’Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments A través dels…
1665-1700: Els darrers Habsburg: d'una guerra a l'altra
A Catalunya, el període que va de la fi de la guerra dels Segadors 1652-59 als prolegòmens de la guerra de Successió principi del segle XVIII es caracteritzà per l’omnipresència de l’activitat bèllica sota una o altra forma guerra declarada o allotjaments i contribucions militars, la neutralització de les institucions catalanes Diputació i Consell de Cent de Barcelona i les grans mobilitzacions de la pagesia assenyaladament, la revolta dels anomenats Gorretes, o Barretines Cap a la darreria del segle XVII, però, algunes àrees del Principat conegueren una represa agrària i mercantil, que…
junta Rzeppa

Exemple de muntatge homocinètic d’una junta Rzeppa en la transmissió davantera d’un automòbil: 1, maneguet; 2, nou; 3, arbre; 4, bola; 5, acoblament elàstic; 6, brida de l’eix de sortida del canvi de marxes
Tecnologia
Mena de junta universal.
En què la transmissió del moviment entre els dos eixos acoblats es fa mitjançant un conjunt de boles de coixinet la meitat superior de les quals va inserida en uns acanalats llavorats dins l’envolvent que constitueix l’extrem d’un dels eixos i l’altra meitat dins els allotjaments fets sobre una dolla que va calada sobre l’extrem de l’altre eix Entre ambdues peces hi va muntat un anell separador que manté les boles dins un mateix pla
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo
Història
Militar
Almirall de Castella, duc de Medina de Rioseco i comte de Melgar, fou mestre de camp a Llombardia (1671), ambaixador extraordinari al Vaticà per a l’elecció d’Innocenci XI i vicari general de Milà (1678).
Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria
pla de Sanejament del Nucli Antic
Urbanisme
Aspecte del pla Macià posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol del 1936.
El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica —determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible— i accions secundàries —habilitació de pisos que havien romàs buits sobretot a l’Eixample, correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació— i confecció d’un nou pla d’habitatges Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris escoles,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina