Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llosa alveolada
Construcció i obres públiques
Mòdul prefabricat de formigó armat o pretesat, alleugerit mitjançant alvèols longitudinals, emprat per a la formació de sostres estructurals per a edificis.
Els alvèols de secció circular o ellíptica solen abastar més del 50% de l’àrea de la secció
alveolat | alveolada
Art
Dit de la tècnica d’esmalt que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d’un mil·límetre de relleu, que delimiten els contorns del dibuix; aquests compartiments s’omplen d’esmalt en pols i les peces es posen al forn.
Aquesta tècnica és molt coneguda pel seu nom francès, cloisonné Procediment molt antic, fou emprat ja pels etruscs
xapata
Xapates
© Macxipan
Alimentació
Pa de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla una mica fosca i molt alveolada, elaborat amb farina de blat i de sègol i farina o extracte de malt.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Situació Una vista de la façana de migjorn del monestir amb l’edifici de l’església a segon terme A desgrat de les restauracions sofertes, el monestir de Casserres ofereix encara avui una visió molt fidel del que fou en època original a causa de la manca d’alteracions G Llop El monestir benedictí de Sant Pere de Casserres es troba a una hora escassa del camí del Parador de Turisme de Vic, conegut popularment per Parador de Sau, inaugurat el 1972 a tocar l’antiga masia del Bac de Sau Pertany al municipi de les Masies de Roda i hi porta la carretera que surt de la de Vic a Olot, al km 4, i que…