Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
batalla de Corbins
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 1126, pel qual les forces musulmanes recuperaren el castell de Corbins
(Segrià), el qual, conquerit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona, havia estat encomanat el 1117 al cavaller Arnau Berenguer d’Anglesola.
Els almoràvits, aprofitant-se probablement de la rivalitat entre el comte de Barcelona i el rei d’Aragó, Alfons el Bataller, per tal d’apoderar-se de Lleida, envaïren el Segrià i amenaçaren Albesa i les darreres conquestes del comtat d’Urgell Els cristians experimentaren en aquella batalla, segons el Chronicon Dertusense , moltes pèrdues d’homes, i el castell no tornà a les mans catalanes fins el 1147
Mèsia
Geografia històrica
Província romana del baix Danubi, estesa des dels Balcans, el Pont i el Danubi fins als confins de la Dalmàcia i de la Pannònia.
Habitada per uns pobladors de raça tràcia, fou definitivament conquerida per Marc Licini Cras el 29 aC El territori fou constituït districte militar dependent administrativament de la Illíria i governat per un legat imperial amb rang de cònsol L’organització provincial, iniciada per Tiberi, culminà amb l’administració de Claudi 44 dC Diverses incursions dels dacis i dels sàrmates 68-70 determinaren la intervenció de Domicià, que, l’any 86, la dividí en dues parts la Mèsia superior a Occident i la Mèsia inferior a Orient Trajà féu servir la província com a base de les operacions contra els…
Institut d’Estudis Occitans
Organisme cultural i científic, no oficial, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana.
Amb seu a Tolosa, fou fundat el 1945 per Robert Lafont, Max Roqueta i Juli Cubainas, entre altres amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans , el relleu de la qual assumia Privilegiant el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l’esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora maldà per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loïs Alibèrt Organitzat en seccions territorials, des dels anys vuitanta estigué sotmesa a crisis internes que n'…
primera guerra dels Remences
Història
Conflicte social que inicià la guerra civil catalana del segle XV.
Al començament del 1462 molts pagesos de la Muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú Mentre la rebellió s’estenia cap al Lluçanès i l’Alta Muntanya, els senyors s’adreçaren al consell del Principat El reclutament d’un exèrcit per part d’aquest organisme, considerat illegal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir l’aliança dels remences El monarca fou més afortunat i aconseguí…
Assurbanipal
Relleu assiri amb la representació d’Assurbanipal (668-629 aC), darrer rei important d’Assíria (British Museum, Londres)
© E. Molner
Història
Rei assiri (668-629 aC).
Fill d’Assarhaddon, és el darrer entre els grans reis d’Assíria, la qual desaparegué poc després del seu regnat Continuà la conquesta d’Egipte, iniciada pel seu pare, i derrotà Taharka 667 i després Tanutamun saqueig de Tebes, 663 Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI, no tardà, però, a posar fi al domini assiri ~656 El sud i l’oest amenaçaren seriosament el seu poder en aliar-se el seu germà Shamash-shum-ukin, rei de Babilònia, amb Elam, l’etern enemic del món mesopotàmic En el decurs de diverses campanyes, els assiris prengueren Babilònia 648 i Susa 639, capital d’Elam,…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…
el Corpus de Sang
Corpus de Sang, d’Antoni Estruch i Bros (1907). La pintura representa els segadors prenent la imatge del Sant Crist com a bandera de sublevació.
Història
Nom amb què és conegut l’avalot de segadors del 7 de juny de 1640, episodi important en el desencadenament de fets que desembocaren en la guerra dels Segadors.
La permanència sobre el país i l’allotjament de tropes reials entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635, després de la recuperació de Salses 1640, provocaren l’alçament de la població rural contra els terços El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l’acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir…
germànic | germànica
Expansió dels pobles germànics
© fototeca.cat
Història
Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.
Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la segona…
Confederación Española de Derechas Autónomas
Confederación Española de Derechas Autónomas Presidència del míting d’Acció Popular Catalana al Gran Price de Barcelona el 29 de desembre de 1935; d’esquerra a dreta: C.Vigo de Delás, ...
© Fototeca.cat
Política
Partit polític creat a Madrid al començament del març del 1933, que agrupà nuclis dretistes de diverses parts d’Espanya.
El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…
Pisa
La Piazza del Duomo, amb la catedral, dels segles XI i XII i la torre inclinada, començada el 1173 i acabada al segle XIV
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Antic port medieval situat a la vora de l’Arno, a uns 12 km de la desembocadura, al centre d’una àmplia plana alluvial, conserva encara el paper de nus de comunicacions Juntament amb una tradicional artesania, té indústries tèxtils, farmacèutiques i del vidre Té aeroport internacional Ciutat d’origen discutit, tingué importància ja en època romana La dominació d’ostrogots i llombards en retardà el desenvolupament, ja que, arrossegant-la en llurs enfrontaments amb Bizanci, tallà les seves relacions comercials amb l’Orient i, mentre els ports de la Itàlia meridional florien sota el domini…