Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
anís
Begudes destil·lades
Aiguardent de vi aromatitzat amb essència d’anís.
Per a la seva elaboració cal rebaixar amb aigua un aiguardent d’alta graduació alcohòlica i afegir-hi la quantitat d’essència d’anís necessària Hom destilla el conjunt per separar-ne les primeres fraccions, que fan mala olor i tenen mal gust, i les darreres, de grau inferior
anís
Confit fet amb un gra d’anís.
anis-
Forma prefixada del mot grec ánisos, que significa 'desigual' (ex.: anisodàctil, anisodont, anisopètal, anisòpsia).
anís estrellat
anís estrellat
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit de la badiana format per uns vuit fol·licles agrupats radialment, aromàtic (ric en anetole), emprat en farmàcia com a estimulant, i per a aromatitzar alguns guisats i sopes, licors ( aniset
) i medecines.
essència d’anís
Begudes destil·lades
Farmàcia
Oli essencial, incolor o groguenc, extret de les llavors de la matafaluga.
El seu principi actiu és l’anetole És usat com a carminatiu i per a donar el seu gust característic a medicaments i licors
Els Bosch i l'Anís del Mono, a Badalona
L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una…
matafaluga
Matafaluga
Raffi Kojian (cc-by-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i de fruits aromàtics.
De procedència asiàtica, és conreada per a l’obtenció dels fruits, els quals tenen propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes, i són la base de l’elaboració de l'anís
anetole
Química
Constituent principal de les essències d’anís, d’anís estrellat i de fonoll, les quals contenen l’isòmer trans
, de forta olor d’anís, que es fon a 21,4°C i bull a 235°C, molt soluble en alcohol, gairebé gens en aigua.
En l’anetole obtingut per isomerització de l’estragole hom troba també l’isòmer cis , líquid que es congela a —22,5°C, d’olor de fonoll i netament més tòxic L’anetole és extret de les essències d’anís o de fonoll i hom el prepara per síntesi És emprat en medicina anís, en la fabricació de licors, en perfumeria especialment per a dentifricis, en la fotografia en colors i en la fabricació de l’anisaldehid