Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
posició anatòmica
Zoologia
Medicina
Posició erecta del cos amb els palmells de les mans girats cap endavant.
regió anatòmica
Anatomia animal
Cadascuna de les zones o parts en què hom pot considerar dividit, naturalment o arbitràriament, el cos humà.
Hom parla, així, de la regió abdominal abdomen, de la regió precordial al voltant del cor, de la regió lumbar lloms, etc
punxada anatòmica
Patologia humana
Infecció greu que sobrevé com a conseqüència de rascades o ferides de les mans durant les autòpsies.
tabaquera anatòmica
Anatomia animal
Petit buit que es forma a la cara dorsal de la base del primer metacarpià, quan està en extensió i abducció, limitat lateralment pels tendons tensos dels extensors llarg i curt del polze.
anca
L’anca d’un cavall
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’…
Jean Riolan
Metge francès.
Fou un anatomista molt conegut, especialment per la seva teoria totalment contrària a la de Harvey sobre la circulació de la sang Féu nombroses descripcions anatòmiques Publicà Schola anatomica 1607, Anatome corporis humani 1610 i Anatomica seu anthropographia 1626
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o cavitats…
Juan José Barcia Goyanes
Historiografia catalana
Historiador de la ciència i metge gallec.
Cinquè membre d’una família de metges l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago Juan José Barcia fou catedràtic d’anatomia a Salamanca i València, degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València No es dedicà plenament a la història de la ciència fins després de la jubilació, l’any 1971, tot i que des dels inicis de la seva carrera professional s’interessà per la història Testimoni d’aquest interès són els seus treballs “Sobre el valor de las variedades en morfología”…