Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Johann Zinn
Botànica
Anatomista i botànic alemany.
Fou el primer que descriví anatòmicament l’ull humà 1755, el qual té diversos elements que duen el seu nom
electronistagmografia
Medicina
Registre dels moviments oculars basat en la diferència de potencial elèctric entre la còrnia i la retina.
Resulta útil per a localitzar anatòmicament la lesió en un vertigen que pugui presentar alteracions oftalmològiques, ja que permet diferenciar si la lesió és central dependent del sistema nerviós central o si és perifèrica dependent del nervi òptic També possibilita l’avaluació funcional del procés
despreniment de retina
Patologia humana
Separació de la retina i la coroide.
La retina capa més interna de l’ull i la coroide capa mitjana van juxtaposades, però no unides anatòmicament, i en el despreniment llur separació és parcial Es dóna més sovint en persones d’edat i en afectats de miopia forta Els malalts amb despreniment noten la manca de visió en la part del camp visual que correspon a la retina separada de la coroide
cova de Blombos
Cova situada a la República de Sud-àfrica, a uns 320 km de Ciutat del Cap.
Durant el Paleolític mitjà, fa uns 90000-70000 anys, fou ocupada per una població d’humans anatòmicament moderns Les restes que hi han estat recuperades donen els més antics testimonis de comportaments característics d’aquesta espècie El més notable és la presència de diversos fragments de roca d’ocre, que devia ser utilitzada per a pintar probablement els cossos, un dels quals, a més, era decorat amb esquemes geomètrics elaborats Això suggereix la capacitat per al pensament abstracte i el llenguatge simbòlic, i es tracta, en tot cas, de la més antiga manifestació artística…
costella

costella Esquelet de la caixa toràcica de l’home
© Fototeca.cat
Anatomia
Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor).
En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la…
virginitat
Anatomia animal
Estat d’una verge, caracteritzat anatòmicament per la conservació de l’himen.
hemorràgia
Patologia humana
Sortida més o menys copiosa de sang fora dels vasos que la contenen a conseqüència d’un traumatisme o de trastorns de la coagulació.
Segons el tipus de vasos lesionats per traumatisme, l’hemorràgia és arterial sang vermella, venosa sang poc o molt fosca i capillar puntets vermells L’hemorràgia és externa si es produeix a través d’una solució de continuïtat de la pell, i interna quan la sang es vessa a l’interior d’una cavitat la pleura hemotòrax , l’abdomen hemoperitoneu , el pericardi hemopericardi o l’úter hematòmetra A vegades, tot i que la sang ha estat vessada a l’interior de l’organisme, pot ésser visualitzada a través dels orificis naturals així, hom parla d' hematèmesi vòmit de sang, d' hemoptisi expectoració…
Els falconiformes: falcons
Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els representants europeus de…
agminat | agminada
Anatomia
Dit dels òrgans elementals d’una mateixa espècie anatòmicament reunits els uns amb els altres.
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que,…