Els falconiformes: falcons

Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí (Falco peregrinus, a dalt), i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap (a baix).

Oriol Alamany.

L’ordre dels falconiformes (Falconiformes), molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns.

Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco, que aplega tots els representants europeus de l’ordre. A més, s’hi inclouen tres gèneres més de "falconiformes" tropicals, entre els quals destaca el Microhierax pel fet d’aplegar els rapinyaires més petits, que només poden caçar insectes. Els falcons són de mida mitjana o petita, i anatòmicament es diferencien dels Accipitriformes pel seu bec oscat, com si l’extrem de la mandíbula superior formés una dent, que utilitzen per a estripar les seves preses, constituïdes per ocells —amb exclusió d’animals terrestres— en les espècies grosses i per grans insectes en les petites. Són molt característiques de la silueta en vol dels falcons les seves ales estretes i punxegudes i la cua llarga. Talment com s’esdevé amb els esparvers, les femelles són més grosses que els mascles. Els ocells de l’ordre dels falconiformes foren els més emprats en falconeria, per raó del seu ràpid vol batut i l’atac fulminant sobre les preses.