Resultats de la cerca

Fou fundada el 1983 per un grup d’atletes aficionats a les curses i marxes populars Creà una escola de la qual sorgiren atletes com el velocista Lluís Sagristà i la triple saltadora Raquel Palacios Organitza diverses activitats com la Marxa Popular, amb més de trenta anys d’història, el cros Vila d’Arenys, la milla urbana i la baixada de la Flama del Canigó per relleus Juntament amb atletes del Club d’Atletisme Calella, aconseguí el rècord Guinness de quilòmetres recorreguts durant 24 hores amb relleus d’1 km amb 421,227 km 1995

Creada el 2010, les seves integrants han estat molt actives en la promoció del joc del bòlit i de les bitlles Participen en jornades i intercanvis a Catalunya i amb altres regions europees que també practiquen aquest joc

Ha collaborat en diversos mitjans i té una extensa obra, en què destaquen Barça El millor any de la nostra vida 2009 Manresa, la ciutat del bàsquet 2007 El cas Di Stéfano amb XG Luque, 2006 El Barça en guerra 1936-1939 amb JM Solé, 2006 i Anem fent camí 25 anys de seleccions esportives catalanes 1976-2002 2003

El 1900 entrà com a cornetí a l’Orquestra Unió Berguedana, posteriorment convertida en la cobla La Principal del Berguedà, que ell mateix dirigí durant prop de seixanta anys Es dedicà també a la composició de sardanes, entre les quals es destaquen Amàlia , Petita Ester i Anem a xauxa Cal esmentar, així mateix, la seva tasca pedagògica, també en el camp de la sardana Dugué a terme recitals de piano i fou director de l’Orfeó Berguedà 1924-27 Fou també un gran animador de la Patum de Berga

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons Collaborà a Nanu 1915, La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem Residí a París en 1920-31 en tornar-ne, es dedicà principalment al teatre amb obres de caràcter cosmopolita, una mica superficials, amb les quals assolí força èxits Madame 1932, Montparnasse 1934, Lilí vol viure 1935 Amb la represa del teatre català, assolí nous èxits Baltasar 1948, Bala perduda 1951, Joc de dames 1952 i Comèdia de dones 1953 Deixà inèdit un nomenclàtor de manufactures i marques de ceràmica de tot el món,…

Les més importants són les perífrasis verbals o conjugacions perifràstiques , que consisteixen en la unió d’un verb auxiliar o modificatiu i l’infinitiu, el gerundi o el participi del verb que conté el nucli del significat En aquestes perífrasis el verb auxiliar sol perdre la significació particular i gramaticalitzar-se en la funció d’auxiliar En català, és típic l’anomenat perfet perifràstic perfet Les perífrasis de verb auxiliar més infinitiu tenen un caràcter progressiu haig d’anar-hi les de verb auxiliar més gerundi, duratiu anem fent les de verb auxiliar més participi,…

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants…

Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves Un rètol per a Curtó , 1966 Collaborà a la revista “Cavall Fort” De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967…

Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix context, però presenten entre…