Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
aigua clorofòrmica
Farmàcia
Química
Solució aquosa al 0,5% de cloroform.
Emprada com a antiemètica a causa de l’acció anestèsica del cloroform sobre l’estómac
hidroclorur de bupivacaïna
Farmàcia
Química
Substància d’estructura similar a la mepivacaïna, que es fon a 225°C.
És emprada en medicina com a anestèsic local La seva potència anestèsica és quatre vegades superior a la de la lidocaïna
infiltració
Patologia humana
Acumulació en un teixit, en particular el teixit conjuntiu, d’alguna substància o estructura cel·lular que li és estranya.
Pot tractar-se de líquids sèrum, sang, pus, solució anestèsica, gasos gangrena gasosa o elements cellulars metàstasi cancerosa Un cas particularment interessant és el de la infiltració inflamatòria inflamació
cloroform
Química
Líquid volàtil d’olor etèria, el més important dels tres halogenoforms; reuneix, juntament amb l’alt poder de dissolució que caracteritza els solvents lipòfils, una particular capacitat de dissolució per a nombrosos composts polars, la qual cosa fa que sigui molt emprat com a solvent i agent d’extracció; els seus àtoms de clor poden ésser substituïts per l’acció de reactius bàsics i dóna derivats de l’àcid fòrmic; per acció de la llum solar s’oxida i dóna fosgèn
.
Hom l’empra en l’obtenció de refrigerants, propulsants i plàstics de fluorocarboni, en l’obtenció de colorants i com a anestèsic general tot i que el seu ús ha decaigut, car les dosis tòxica i anestèsica són molt pròximes
tropina
Farmàcia
Química
Aminoalcohol bicíclic que ocorre en forma d’èster en l’alcaloide atropina, del qual hom l’obté per saponificació amb hidròxid bàric.
Hom també el pot obtenir per via sintètica mitjançant la reducció de la tropinona És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu, higroscòpic, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 64°C Tant la tropina com el seu epímer en C-3, anomenat ψ-tropina, són altament tòxics actuen sobre el sistema nerviós, i, mentre que els èsters de la ψ-tropina presenten activitat anestèsica local, els de la tropina són midriàtics atropina
cocaïna
Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són…
injecció epidural
Introducció d’una substància medicamentosa o anestèsica en l’espai epidural de la regió sacra.
Hom la realitza en l’administració de fàrmacs en certs tractaments analgèsics ciàtiques, lumbàlgies, etc i, sobretot, en l’assistència obstètrica en el moment del part, en què una anestèsia epidural sacrococcigeal continuada insensibilitza la regió en blocar els nervis raquidis de l’espai epidural
baronarcosi
Narcosi obtinguda per inhalació d’una mescla anestèsica de pressió superior a la pressió atmosfèrica.
És emprada en les intervencions quirúrgiques que comporten l’obertura d’una pleura cirurgia toràcica
Cos estrany al nas
Patologia humana
Hom parla de cos estrany al nas quan un objecte qualsevol entra accidentalment a les fosses nasals La introducció de cossos estranys al nas no és gaire habitual en els adults, però sí que ho és en els infants, sobretot els més petits, que sovint s’introdueixen objectes a les fosses nasals mentre juguen Els cossos estranys introduïts són molt variats, però els que poden quedar retinguts fàcilment a l’interior de les fosses nasals i originar trastorns són els més petits i de forma arrodonida, com ara pedres petites, boletes, pèsols o mongetes En general, al principi no generen molèsties, de…