Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Mahmut II
Història
Soldà otomà (1808-39).
Assolí el poder durant la revolta dels geníssers deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia pau de Bucarest, 1812, i amb diverses insurreccions als Balcans independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820 Enfrontat amb Ibrāhīm Paixà , que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents
Ak Koyunlu
Història
Confederació de turcmans sunnites establerta al final del segle XIV a l’W d’Armènia i al N de Mesopotàmia, amb centre a Diyarbakir.
Inicià la dinastia Kara Yülük Osman 1378-1435 En les lluites de Tamerlà i Baiacet, els Ak Koyunlu afavoriren el primer El 1467 derrotaren els Kara Koyunlu i s’annexaren el seu territori Amb la derrota, l’any 1473, d’Uzun Hasan, el 1508, pel soldà otomà Mehmet II començà la davallada de la dinastia fins que fou anihilada, el 1508, pel xa safàvida Ismā'īl I Els Ak Koyunlu conservaren, però, alguns feus fins al 1524
maratha
Història
Individu d’un poble, de parla marathi, que habita a Bombai i a les províncies centrals de l’Índia.
Els marathes constituïren l’estat més poderós del país al segle XVIII s’havien independitzat el 1644, en rebellar-se Sīvaji Bhonsle contra l’emperador mogol Aurangzeb des del 1713 foren governats per primers ministres, o peśvā , els quals crearen la lliga maratha Baroda, Gwālior, Indore i Nagpur La derrota maratha davant els afgans a Pānipāt 1761 afavorí els britànics, que, després de tres guerres, annexaren 1818 el territori dels peśvā a la presidència de Bombai
Hainan
Illa
Illa del sud de la Xina, que forma el sheng homònim.
La capital és Haikou És separada de la península de Liuzhou per l’estret de Qiongzhou i és mitjanament poblada El clima i la vegetació són tropicals El centre i el sud el formen muntanyes granítiques Hi ha explotació forestal per a l’exportació caoba, cedre, jaciments de ferro, or, estany i urani i conreus d’arròs, cautxú, sucre —en règim extensiu—, tabac, ananàs, cafè i te Hi ha també ramaderia Habitada per pobles d’origen tai i austronèsic Li, des dels segles XII i XIII l’illa rebé un gran nombre d’immigrants xinesos actualment 2/3 de la població i grups afins hakka i també miaos , i els…
Vientiane
Ciutat
Capital de Laos i de la província homònima.
Situada a la riba esquerra del Mekong, a tocar de la frontera tailandesa, en una zona d’arrossars molt poblada, és un centre comercial, sobretot de productes forestals fusta, resines, etc i industrial serradores, bòbiles, indústries tèxtils, etc Centre d’ensenyament superior Universitat de Sisavangvong, fundada el 1958 Té aeroport internacional Fundada el 1560 pel rei Setthathirat lluny de la frontera birmana, esdevingué una plaça forta, un centre comercial i la capital del regne Tanmateix, els siamesos la destruïren el 1778 Era una de les ciutats més esplèndides de la Indoxina quan, el 1827…
Arcàdia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…
les Moluques
Arxipèlag
Arxipèlag d’Indonèsia, situat a l’oceà Pacífic, entre les illes Cèlebes, a l’W, Nova Guinea, a l’E, i Timor, al SW.
Constitueix una província amb capital a Ambon És format al N per les petites illes volcàniques de Morotai, Bacan i Obi i l’illa Halmahera, la més gran al centre, les illes de Buru i Seram on hi ha la màxima altitud, 3 019 m i en direcció SE, el grup de les illes Tanimbar El clima és càlid, i reben la influència del monsó, amb pluges superiors als 3 000 mm anuals La vegetació és de bosc i de sabana Durant molt de temps han estat els principals productors mundials de nou moscada i de clavell d’espècia actualment la producció d’espècies no és tan important té també producció cocotera i conreus d…
abbadita
Història
Membre de la família dels Banū ’’Abbad, dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el s. XI.
El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn…
Transvaal
Geografia històrica
Regió històrica del NE de Sud-àfrica.
La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la meitat de la…
Mauritània

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que limita amb el Sàhara Occidental i Algèria al N, amb Mali a l’E i el S, amb Senegal al S i amb l’oceà Atlàntic a l’W; la capital és Nouakchott.
La geografia Mauritània, constituïda per una gran plana dominada per altiplans rocallosos de poca alçada, és l’extrem del sector occidental del Sàhara Cap al NE, després d’una gran regió de dunes, hi ha els contraforts de l’altiplà muntanyós de l’Adrar, amb cingles abruptes La costa és baixa, i és vorejada de dunes només la badia de Lévrier és un bon refugi, i hom hi ha construït Port Étienne El clima, en conjunt, és desèrtic, bé que les ciutats de Nouadhibou i Nouakchott reben la influència dels vents marins les temperatures mitjanes anuals són superiors als 22°C 28,6°C a Atar Hi ha poca…