Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
regne antàrtic
El gel és el principal protagonista del paisatge del regne antàrtic, en el qual viuen animals com ara algunes espècies de foques
© Fototeca.cat-Corel
Geobotànica
Regne fitogeogràfic que comprèn les illes oceàniques australs desproveïdes de vegetació arbòria (Kerguelen, Tristan da Cunha, etc), l’extrem meridional d’Amèrica, l’alta muntanya andina i el continent antàrtic.
La flora hi és molt pobra, fins i tot en comparació amb les terres àrtiques unes 40 espècies de fanerògames autòctones en total, de les quals només tres corresponen al continent antàrtic, i l’endemisme és gairebé general, llevat d’alguns gèneres que s’estenen fins a Nova Zelanda i al sud-est d’Austràlia i fan pensar en una possible antiga connexió entre totes les terres australs
oceà Antàrtic
El més meridional dels oceans, el qual envolta l’Antàrtida.
És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…
front antàrtic
Meteorologia
Front ondulat que a l’hemisferi sud separa la massa d’aire antàrtica, molt freda, de la massa d’aire polar, menys freda.
Territori Antàrtic Xilè
Territori no independent
Sector de l’Antàrtida entre els meridians 53° W i 90° W reclamat per Xile com a part integrant del seu territori.
Aquest territori se solapa parcialment amb les àrees reclamades per l’Argentina Antàrtida Argentina, entre els meridians 53° W i 74° W al S del parallel 60° S i pel Regne Unit Territori Antàrtic Britànic, entre els meridians 53° W i 80° W al S del mateix parallel
Territori Antàrtic Britànic
Territori no independent
Colònia britànica formada pels territoris de l’Antàrtida situats entre el paral·lel 60° de latitud sud i els meridians 20° i 80° longitud oest.
Els territoris que comprèn són la zona continental —amb la península Antàrtica—, les illes Òrcades del Sud i les illes Shetlands del Sud La superfície total és de 5 245 000 km 2 , dels quals la terra ocupa 1 171 000 km 2 Fins el 3 de març de 1962 formà part de les dependències de les Malvines Una part d’aquest territori britànic és reivindicat per Xile i per l’Argentina
El domini antàrtic
Els ocells més típics de l'Antàrtida són, sens cap mena de dubte, el pingüins
massa d’aire antàrtic
Meteorologia
Massa d’aire que es forma sobre l’Antàrtida, de característiques similars a les de l’aire àrtic, encara que amb una temperatura i una humitat més baixes que les d’aquest.
La presència humana permanent al continent antàrtic
La precarietat de les installacions antàrtiques Territoris de l’Antàrtida reivindicats per les diferents nacions i localització de les bases antàrtiques Actualment n’hi ha 69, pertanyents a 18 nacions D’aquestes 69, 42 funcionen durant tot l’any i 27 són ocupades només durant els mesos de l’estiu austral Editrònica, a partir de fonts diverses La Terra Australis meravellosa i habitada per criatures fantàstiques resultà un veritable fiasco per a l’arrogància de la nostra espècie Després de segles imaginant un gran continent austral, els paisatges desolats i les duríssimes condicions de vida…
pol sud
Punt on l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície a 90º de latitud sud.
És un dels dos pols terrestres , oposat al pol nord, i es troba al continent de l’Antàrtida Geogràficament coincideix on hi ha l’estació Amundsen-Scott, establerta des del 1956 i que ha estat permanentment habitada des d’aquell any L’explorador noruec Roald Amundsen fou el primer d’arribar al pol sud, el 1911, seguit pel britànic Robert F Scott 1912 i el nord-americà Richard E Byrd 1929
James Clark Ross
Geografia
Navegant i explorador britànic, un dels capdavanters en l’exploració de les terres polars.
Prengué part en diverses expedicions cap a l’Àrtic, on localitzà l’illa de Somerset i el pol magnètic, i cap a l’Antàrtic Durant l’expedició a l’Antàrtic 1839 dirigida per ell mateix i realitzada amb els vaixells Erebus i Terror , descobrí la Terra Victòria i la mar i la barrera de Ross Escriví Voyages of Discovery and Research to Southern and Antartic Regions 1847 El seu oncle, John Ross 1777-1856, fou també explorador i descobrí, amb ell 1829, l’illa del rei Guillem