Resultats de la cerca

Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la Terra de Coats, en tota…

La capital és Punta Arenas

Aquest territori se solapa parcialment amb les àrees reclamades per l’Argentina Antàrtida Argentina, entre els meridians 53° W i 74° W al S del parallel 60° S i pel Regne Unit Territori Antàrtic Britànic, entre els meridians 53° W i 80° W al S del mateix parallel

Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966 participà en una…

Llicenciada el 1957 i doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1969, des del 1960 treballà a l’Institut de les Ciències del Mar Professora d’investigació del CSIC, en fou delegada a Catalunya 1984-86 A partir del 1984 participà, d’una manera rellevant, en l’organització de la recerca a l’Antàrtida i collaborà en la installació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l’illa Livingstone, de la qual fou cap del 1989 al 1997, en substitució de l’oceanògraf Antoni Ballester Del 1989 al 1995 dirigí, a Madrid, el Programa Nacional de Investigación…

Són pròpiament les dues zones glacials dites també zona polar àrtica i zona polar antàrtica , compreses entre els cercles polars i els respectius pols i que corresponen als dos casquets glacials, les dues zones temperades septentrional i meridional, compreses entre els tròpics i els cercles polars, i la zona tòrrida , compresa entre els dos tròpics i dividida per l’equador

És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…

Els territoris que comprèn són la zona continental —amb la península Antàrtica—, les illes Òrcades del Sud i les illes Shetlands del Sud La superfície total és de 5 245 000 km 2 , dels quals la terra ocupa 1 171 000 km 2 Fins el 3 de març de 1962 formà part de les dependències de les Malvines Una part d’aquest territori britànic és reivindicat per Xile i per l’Argentina

Nasqué com a servei de manteniment i suport als vaixells oceanogràfics Hespérides i García del Cid Més endavant es féu càrrec de la gestió integral de la base antàrtica Joan Carles I Inicialment adscrita a l' Institut de Ciències del Mar , es convertí en una unitat independent el 2000 en traslladar-se de l’antic centre davant la platja de Sant Sebastià de Barcelona al nou edifici al costat del Port Olímpic de la mateixa ciutat