Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no…
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…
antiforme
Geologia
Dit del plec simple convex cap amunt.
En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs
sinforme
Geologia
Dit del plec còncau.
En un sinforme, els flancs convergeixen cap avall, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És, doncs, un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a sinclinals com a anticlinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de les dels flancs
dom
Geomorfologia
Forma hemisfèrica d’una massa rocosa.
En tectònica és el resultat de la intersecció de dos anticlinals aproximadament perpendiculars També es pot produir per intrusió ígnia o per laves viscoses Els doms tectònics, magmàtics i metamòrfics formen grans estructures caracteritzades per una superfície convexa cap amunt, amb pendents radialment simètrics cada cop més inclinats cap a la perifèria
vall de Sant Joan
Sector de la conca alta del Ter, al baix Ripollès.
Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva
serra de Baza
Serra
Serralada de la part central del Sistema Penibètic, al nord de Sierra Nevada, a les províncies de Granada i Almeria.
Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària
relleu juràssic

Relleu juràssic
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de plegaments —on és característica l’alternança de capes de materials durs i de materials tous— simples i paral·lels.
Hom anomena mont la volta o anticlinal del plegament, i val la vall o sinclinal Al cim de l’anticlinal l’erosió origina a la capa dura unes crestes que limiten una depressió comba en els materials tous, la qual, en ésser excavats totalment aquests, produeix un mont derivé Als flancs dels anticlinals l’erosió forma una vall anomenada ruz La clusa és el pas obert per un riu a l’anticlinal Bé que estudiat aquest relleu a la regió del Jura, de la qual rep el nom, els exemples més representatius són a Suïssa, prop de Solothurn
el Montmell

El massís del Montmell vist des d’unes vinyes (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana, al límit entre el Baix Penedès i l’Alt Camp.
Participa de l’estructura de l’anomenat bloc del Gaià, on un sòcol paleozoic és recobert per capes triàsiques coronades per les calcàries cretàcies, ben visibles a les voltes anticlinals Francàs, 550 m alt puig de l’Àguila, 698 m, on convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia, Pontons i Torrelles de Foix la carena del Montmell, que oscilla entre els 828 m i els 861 m de la talaia del Montmell Aquesta carena, en forma de mola, orienta la navegació litoral nocturna Les formacions del Montmell reprenen Camp de Tarragona endins a la tossa Grossa de Montferri i fins al cap de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina