Resultats de la cerca

El president era Joaquim M Torres de Cruells

Neix al Vietnam del Sud el Front Nacional d’Alliberament Viet-cong, en oposició al règim anticomunista i dictatorial de Ngo Dinh Diem

Advocat i senador republicà, des del 1947 fou president del Comitè d’Activitats Antiamericanes i organitzador de la campanya anticomunista maccarthisme Les repercussions d’aquesta campanya en provocaren la destitució 1954

Fou cap de la resistència anticomunista durant el govern de Béla Kun Primer ministre amb Miklós Horthy 1921-31, fou deportat a l’URSS a la fi de la Segona Guerra Mundial

Lluità a la Primera Guerra Mundial i, l’any 1918, amb l’ajut alemany, fou proclamat het'man d’Ucraïna i intentà de crear un estat ucraïnès independent i anticomunista Expulsat per Petljura el mateix any, es refugià a Alemanya

Fou popularitzada per WChurchill iron curtain a partir del 1946 En el curs de la guerra freda la propaganda anticomunista la utilitzà amb profusió en titllar de secreta i totalitària la política del bloc socialista Hom ha creat l’expressió teló de bambú , amb idèntiques connotacions, aplicada a les fronteres dels països comunistes asiàtics

Organitzà 1941 la guerrilla contra els ocupants alemanys, però, partidari d’un centralisme serbi i anticomunista, s’enfrontà a Tito Fou ministre de la guerra del govern a Londres 1942, pero perdé l’ajut dels aliats 1943, fet que el dugué a una collaboració amb els ocupants En acabat la guerra fou condemnat a mort i afusellat

Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20

Exiliat a Mèxic 1923-30, fundà l’APRA 1924 Anticomunista i antiimperialista alhora, des del 1945 s’orientà cap a un reformisme paternalista Guanyà en les eleccions presidencials del 1962, però un cop d’estat militar li impedí d’ocupar la presidència El 1975 donà suport al cop d’estat del general Morales Bermúdez Arran de la victòria de l’APRA en les eleccions del 1978, esdevingué president de l’assemblea constituent Escriví Por la emancipación de la América Latina 1927 i Treinta años de aprismo 1954