Resultats de la cerca

Vida Hi ha indicis per a creure que es formà al costat de Johannes Ockeghem Brumel apareix documentat per primer cop a partir del 1483 com a cantor de Notre-Dame de Chartres Tres anys més tard aconseguí un lloc com a mestre dels infants de cor de la catedral de Sant Pere, a Ginebra, càrrec que mantingué fins l’any 1492 El 1497 apareix com a canonge de la catedral de Laon Picardia L’any següent es feu càrrec de l’educació dels nens de l’escolania de Notre-Dame de París Diversos problemes l’allunyaren de la capital francesa i el portaren a Chambery, a la Savoia francesa, on treballà com a…

Vida És probable que fos alumne de Johannes Ockeghem a Tours, al principi de la dècada del 1460 Cap al 1465 passà a la cort de Borgonya, on ingressà com a cantor de la capella del duc Carles el Calb al desembre del 1467 Després de la mort del duc continuà al servei de la seva filla, Maria de Borgonya, morta el 1482 Busnois romangué a la cort un cert temps, però després es retirà a la parròquia de Sant Salvador de Bruges, on exercí el càrrec de rector cantoriae fins al final de la seva vida Fou autor de dues misses, un credo, un magníficat, deu motets i més de seixanta cançons profanes a tres…

El 1744 obtingué una plaça de violinista a l’orquestra de l’Òpera de París, formació que dirigí a partir del 1751 La seva carrera prosperà ràpidament el 1755 fou nomenat compositor de cambra del rei, i el 1762, director del Concert Spirituel a més, dirigí a l’Òpera en tres ocasions 1769, 1780 i 1785 El 1783 assumí la direcció de l’École Royale de Chant, creada de poc A partir de la mort de la seva segona esposa el 1787, el clima polític inestable i l’afebliment de les seves capacitats físiques propiciaren la seva retirada a Lió el 1790 Compongué òperes, música religiosa i instrumental La seva…

El seu art introdueix el moviment, superant el classicisme estàtic de Girardon Fou director de l’Académie Royale Retratista de la família reial, feu l’estàtua de Lluís XIV Musée Carnavalet Treballà a Versalles i conreà el gènere mitològic Diana , Musée du Louvre Com a retratista, feu els busts de Colbert i del Grand Condé Musée du Louvre

Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a…

Estudià música al Conservatori de Bucarest i perfeccionà els seus estudis de violí amb G Enescu i els d’harmonia i contrapunt amb A Castaldi Després emigrà a França, on esdevingué periodista i productor de programes musicals radiofònics, entre els quals destaquen els que dedicà a Debussy, a Enescu i a diferents festivals de música contemporània També participà en les emissions setmanals del programa "La tribune des critiques de disques" Collaborà en diferents diaris i revistes musicals, i escriví llibres sobre Debussy i Strauss S’interessà especialment per la música contemporània i els…

Membre d’una família italiana d’editors Durant la seva joventut es dedicà a la composició i no inicià la seva carrera com a editor fins el 1538, a Venècia Entre les primeres obres publicades per Gardane hi ha un volum de chansons de C Janequin, però la seva producció consistí bàsicament en misses i motets de compositors francesos, italians, espanyols i dels Països Baixos Com a autor s’inspirà en composicions contemporànies del seu temps, que fins i tot manllevà Escriví sobretot chansons a diverses veus, dues misses i uns quants motets El seu matrimoni l’emparentà amb una rica família de…

Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une sociologie de la médiation 1993…

Fou pintor oficial de Frederic I de Prússia i del seu fill Frederic el Gran i decorà les residències reials de Charlottenburg, Potsdam i Sans-Souci Conreà també, amb gran èxit, el retrat excellí en el d’infants Frederic II i el seu germà Guillem 1714, Charlottenburg, Autoretrat davant el cavallet amb les seves filles 1754, Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín

Eclesiàstic i advocat, autor de Poésies diverses 1655, de Roman bourgeois 1666, contra la novella cavalleresca de moda, i de Voyage de Mercure 1673 Fou membre de l’Académie Française Féu un diccionari més complet que el de l’Académie, cosa que li'n valgué l’expulsió 1685 en revenja féu circular els Factums , terribles epigrames contra l’Académie També havia publicat unes Fables morales 1671 i el Dictionnaire universel 1684