Resultats de la cerca

Substituí la revista República , editada per Esquerra Republicana Balear, i publicà 25 números Pretenia ser portaveu de tota l’esquerra balear, defensant una república de treballadors i la justícia social, al mateix temps que realitzava campanyes per l’amnistia de presos i a favor dels acomiadats per la patronal illenca

Formà part de l’AD Antorxa de Lleida, el FC Barcelona, la JA l’Hospitalet, l’AE l’Hospitalet i el CA Vic Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de relleus 4 × 100 m amb l’AD Antorxa 1982 Fou campió de Catalunya dels 200 m en pista coberta 1984 i a l’aire lliure 1985 i dels 400 m a l’aire lliure 1986 Compaginà la pràctica de l’esport amb la carrera d’entrenador, dirigint els clubs CA Xafacamins, CECELL, CA Lleida, UA Lleida, Collegi Dominiques i CEACAT Ocupà diversos càrrecs tècnics a la Federació Catalana d’Atletisme

El seu director fou Benet Gaita i Isern i es convertí en òrgan d’Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta per l’abril del 1934 Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d’arrendaments i de denúncia de la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca Deixà d’aparèixer per facilitar la sortida del diari Antorxa , òrgan del front popular

Format a l’Associació Deportiva Antorxa de Lleida, també competí amb el FC Barcelona Fou campió d’Espanya absolut i júnior de triple salt el 1963 El 1962 fou tercer en triple salt en el Campionat d’Espanya En els Campionats de Catalunya fou tres cops campió en triple salt 1964, 1965, 1966 i dos en salt de llargada 1964, 1965 Superà tres vegades el rècord de Catalunya de triple salt entre el 1963 i el 1964

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Formà part del Club Antorxa de Lleida i del Sícoris Club Començà a destacar el 1974 tant en proves de velocitat com en proves de fons Entrenada per Juli Suau Farré, guanyà nombrosos Campionats d’Espanya de K-1 en aigües braves i en aigües tranquilles, especialment durant la dècada de 1970 També fou cam-piona d’Espanya de caiac en llarga distància Aconseguí el primer lloc en diversos descensos de l’afluent Éssera en K-1

Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié Aconseguí dos títols catalans de cros 1952, 1953, dos d’estatals 1950, 1952 i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5000 m i 10000 m 1952 Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida

La unió fou facilitada per la formació, a Espanya, d' Izquierda Republicana , i aviat tingué l’adscripció dels grups d’aquesta de Menorca i Eivissa Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer, president honorari, i Emili Darder Adoptà un fort caràcter regionalista, i tingué com a principal objectiu “la llibertat de les Illes Balears, organitzades políticament en règim autonòmic, liberal, democràtic, republicà i de justícia social” Publicà el setmanari “República” i el diari “Antorxa” 1936 Durant la guerra civil, aquest grup edità a Barcelona el…

S’inicià als Maristes de Lleida, l’Antorxa de Lleida i la UE Lleida 1984-85 Fitxà pel RCD Espanyol 1985-89, i posteriorment jugà dues temporades al Granollers EB 1989-91, una al CAI de Saragossa 1991-92, tres a l’Unicaja de Màlaga 1992-95, dues al FC Barcelona 1995-97, dues al Caja San Fernando de Sevilla 1997-99, una al Cantabria Lobos de Santander 1999-2000 i tres al Lleida Bàsquet 2000-03, fins la seva retirada Guanyà dos títols de Lliga amb el FC Barcelona 1996, 1997, i la Lliga LEB 2001 i la Lliga Catalana amb el Lleida Bàsquet Fou internacional amb la selecció espanyola,…

La tardor se’n va donant pas a l’hivern, el moment de l’any que significa l’arribada de la neu i el fred “de veritat”, l’estació en què el silenci dels camps es fa sentir dorm la terra sembrada i dorm fins i tot l’ós –ancestral representació de l’Hivernàs, geni de l’hivern en algunes comarques–, que ho farà fins a la Candelera, quan ja s’albira el renaixement de la primavera Cal tenir en compte que el mes de desembre és el darrer de l’any, per això es pot considerar que és el més vell, el que s’acaba En aquest sentit es diu que “El desembre és un vell que fa arrugar la pell” L’hivern, doncs,…