Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
jahvista
Bíblia
Dit d’una de les fonts, els documents o les tradicions principals (abreujada, J) que hom discerneix en el Pentateuc
.
En són trets característics l’ús del nom de Jahvè i no pas Elohim, del d’Israel en lloc de Jacob, etc Té una visió universalista de la història i una concepció antropomòrfica de Déu Originària del regne de Judà, aquesta font és anterior al 721 aC Bíblia
cultura dels castres
Prehistòria
Cultura prehistòrica de la segona edat del ferro pròpia de Castella i Lleó (arevacs, vetons, vacceus), caracteritzada pels poblats fortificats (castres) situats al cim d’un turó i voltats d’una o de diverses muralles; és notable l’escultura zoomòrfica en pedra (verracos).
Destaquen els poblats de Las Cogotas, La Osera i Sanchorreja, a Àvila, els d’El Berrueco, el Picón i Las Merchanas, a Salamanca, i Gorrita, a Valladolid Una cultura pròxima fou l’anomenada castreña o de las citanias del NW de la península Ibèrica, amb muralles circulars i escultura antropomòrfica Coaña i Pendio, a Astúries Camexa, Santa Trega i Queiruga, a Galícia Briteiros, Sanfins i Sabroso, a Portugal
Xenòfanes de Colofó
Filosofia
Rapsode i filòsof grec.
S'exilià de primer a Sicília, i posteriorment a Elea Tingut per fundador de l' escola d'Elea , fou, segons Aristòtil, el primer a definir la unitat de l’ésser L’únic d’entre els primers pensadors jonis que no era d’origen noble, es guanyava la vida recitant Homer i poemes propis, entre els quals probablement un Sobre la natura Rebutjà la concepció antropomòrfica de la divinitat, tot sostenint que si els animals poguessin imaginar la divinitat i representar-la ho farien sota la forma de la pròpia espècie La seva filosofia és considerada un panteisme idealista, desenvolupat …
Miguel Berrocal
Escultura
Nom pel qual fou conegut l’escultor andalús Miguel Ortiz Berrocal.
Estudià arquitectura, matemàtiques i també art a l’Academia de San Fernando i a la Escuela de Artes Gráficas de Madrid, on fou deixeble d’Àngel Ferrant El 1952 feu la primera exposició individual a Madrid i el 1954 participà en la Biennal de Venècia Becat, anà a París i a Itàlia, on principalment visqué i treballà del 1967 al 2004 El 1957 abandonà la pintura i el dibuix i començà les obres que li donaren més reconeixement, les escultures a base d’elements formals metàllics desmuntables produïts de forma seriada La temàtica és bàsicament antropomòrfica i tractada amb un cert humor…
trofeu
Art
Història
Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut, que es penjaven al tronc d’un arbre o s’amuntegaven sobre el mateix camp de batalla en record de la victòria atesa.
Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc,…
art búdic
Representació de la roda de la doctrina en un fresc del Mustang (segle XVII), a l’Himàlaia
© Fototeca.cat
Art
Conjunt de representacions iconogràfiques i de construccions estètiques elaborades per satisfer les necessitats de la religió budista, realitzades essencialment a l’Àsia oriental, central i meridional.
La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables…
religió romana
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels antics romans.
Ja en els seus orígens i en el desenvolupament posterior mostra com a trets bàsics el sincretisme, que tendeix a unificar en un culte regular déus i creences de procedència diversa, i el manteniment constant de la dualitat de ritus populars, essencialment de procedència agrària, i oficials A l’època més primitiva, els romans viuen entre els déus consideren la totalitat del món com a diví Per manca d’un pensament especulatiu, polític o legal, hom expressa a través dels déus qualsevol ideal de la religió prenen origen les variades formes de l’activitat intellectual El poble romà, mesclant tota…
Necròpoli del Serrat del Moro o de Cornudella (Massoteres)
Art romànic
Situació Aspecte d'una de les quaranta-tres sepultures que componen aquesta necròpoli ECSA-J Gallart Aquesta necròpoli és situada al NW de Massoteres, al vessant esquerre del Llobregós, a la part est d’una carena de 474 m d’altitud Mapa 34-14 361 Situació 31TCG591311 S’hi accedeix, des de Massoteres, per la carretera LV-3113, que porta a Biosca A 1 km de Massoteres, en un revolt tancat, surt un camí a l’esquerra en direcció oest que puja fins a uns serrats que dominen un barranc i que baixa cap al Llobregós Al S, destaca un turó allargat en sentit E-W, amb un bosc d’alzines que cobreix…
maniquí
Transports
Tecnologia
Figura antropomòrfica que simula els ocupants d’un vehicle al moment de realitzar-ne un prototip i que permet d’estudiar la posició i la postura de conducció, la visibilitat, l’accés als comandaments i les conseqüències de possibles xocs.
Les dimensions, les posicions relatives dels centres de gravetat i la llibertat dels moviments són establerts a partir d’estudis antropomètrics, i la talla i altres mesures anatòmiques són determinades a partir d’estudis estadístics fets entre la població En els estudis de seguretat, per tal d’apreciar la gravetat d’un xoc, els maniquís van proveïts d’instruments de mesura que mostren els esforços damunt els fèmurs i les acceleracions del cap, el tòrax, la pelvis, etc Després dels assaigs, els resultats d’aquestes mesures es comparen amb criteris biomecànics que permeten de fer un judici…