Resultats de la cerca

Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un…

La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…

Aquest grup inclou dos subgrups, els anurs granotes i els caudats salamandres, i juntament amb els caecilia serps constitueixen els amfibis Algunes dades moleculars indicaven que les salamandres serien més properes a les serps, i s’havia proposat que el grup dels batracis estava format solament pels anurs Tanmateix, estudis realitzats el 2003 reforcen cada cop més la base filogenètica dels batracis incloent-hi els anurs i els caudats

Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…

Els estudis fets sobre amfibis fòssils als Països Catalans són, en general, molt escassos Ultra les troballes fetes en el jaciment cretaci de Santa Maria de Meià Noguera, només podem parlar de treballs sobre el Miocè inferior del País Valencià, sobre el Vallès-Penedès i sobre els jaciments càrstics pleistocens de Mallorca Els caudats Els urodels fòssils apareixen sovint en les margues bituminoses del Miocè de la península Ibèrica Això no obstant, els estudis fets sobre aquest grup són molt rars als Països Catalans En aquest cas, cal citar les formes Triturus, Megalotriton filholi i…

Són policítics i parasiten l’intestí de vertebrats poiquiloterms i especialment dels amfibis anurs, on es troben en gran nombre a la dilatació rectal, i es nodreixen de les substàncies dissoltes per un simple procés d’osmosi

La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic

En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi…

Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern