Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex…
dicotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes.
Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…
heliàmfora
Botànica
Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies, amb fulles transformades en ascidis, de flors apètales disposades en raïms i de fruits capsulars.
Són pròpies de la Guaiana
perpetuïna
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de 20 a 30 cm d’alçària, de fulles oposades lanceolades, i de flors apètales i bracteades, disposades en glomèruls de color de rosa, ataronjat o blanc.
Oriünda de l’Amèrica tropical, és plantada en platabandes i tests Les flors tallades poden mantenir-se seques
anemone
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o castanyola…
pimpinella
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 90 cm d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols crenats o incisos, de flors apètales, verdoses o brunes, agrupades en glomèruls, i de fruits en aqueni.
Creix en prats i llocs herbosos, a una gran part d’Europa L’arrel té virtuts astringents
noguerola
Botànica
Arbust de la família de les anacardiàcies, de 2 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles imparipinnades, coriàcies i caduques, de flors pentàmeres i apètales, reunides en panícules compactes, i de fruits drupacis, vermells o finalment bruns.
Habita boscs poc densos i roquissars, a la zona de l’alzinar
velluts
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, robusta, de 80 a 100 cm d’alt, de fulles simples alternes, ovades i acuminades, amb coloracions vermelles, grogues i verdes, i de flors apètales petites, disposades axil·larment en branques fulloses.
És una planta de jardí molt decorativa, originària de l’Amèrica tropical
negundo
Botànica
Jardineria
Arbre dioic de la família de les aceràcies, de fins 20 m d’alt, de fulles compostes oposades, imparipinnades, amb els folíols dentats irregularment, de flors apètales verdoses, les masculines en corimbe i les femenines en raïm pèndul, i de fruits en disàmara.
Oriünd de l’Amèrica del Nord oriental, és plantat com a ornamental