Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i comentaris…

Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor…

Datada en el Solutrià Paleolític superior, té clars parallelismes amb la iconografia apareguda a la cova del Parpalló València i a la Cueva de la Pileta Màlaga

Apareguda en un principi al s XIX al Perú i a Xile on ha arribat a assolir el caràcter de ball nacional, es difongué posteriorment al Paraguay, Bolívia i l’Argentina

Vida i obra Traslladat de molt jove a València amb la seva família a causa de les dificultats econòmiques, estudià a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança i a l’Escola Normal, on obtingué la titulació de mestre, professió que mai no arribà a exercir Estigué afiliat a la Juventud Carlista, la qual cosa marcà tota la seva trajectòria professional periodística ja que sempre estigué vinculat a publicacions d’ideologia tradicionalista Començà la seva activitat periodística fent algunes collaboracions en diferents setmanaris de l’inici de la dècada del 1890 i trobà el seu primer treball en la…

Apareguda al s XVI, probablement com a preludi d’orgue en ocasió d’una funció litúrgica, als s XVIII i XIX s’accentuà el seu caràcter de virtuosisme, basat en una successió molt ràpida de valors iguals que es manté durant tota la composició

El seu nom real era Edward Williams Obsessionat per la visió romàntica del passat, en la línia de Chatterton i Macpherson, atribuí la seva obra a poetes antics desconeguts i imità Dafydd ap Gwilym Féu l’edició de Cyfrinach beirdd ynys Prydain apareguda el 1829, l’art poètica dels bards secessionistes

Apareguda sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu, hi participaren alguns dels seus redactors Fou fundada per Miquel Sala i Membrado i dirigida per Antoni Ollé i Bertran, ambdós antics collaboradors de Xut Entre altres collaboradors, hi havia el caricaturista Gripau , pseudònim de Jacint Bofarull Sortia a la venda els dimarts

La seva obra més coneguda és Spieghel der Zeevaerdt , apareguda l’any 1584, que contenia més de quaranta cartes marines Fou una obra de gran acceptació al seu temps, i fou traduïda a l’alemany, l’anglès i el francès L’any 1592 publicà unes instruccions de navegació Theesor der Zeevaert , amb mapes i quadres sinòptics

Fou un dels fundadors de la revista “Tac Carbònica”, apareguda l’any 1984 Amb el poemari Le sucrier velours 1984 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre Pòstumament han aparegut Amb tinta xinesa 1992 i Infinitud del paisatge 1993, que apleguen la resta de la seva producció, que l’autor havia sotmès a un procés de reelaboració constant