Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
apel·la
A Esparta, assemblea del poble, composta per tots els ciutadans de més de trenta anys, que es reunia una vegada al mes, sota la direcció dels èfors.
Ramon de Tàrrega
Cristianisme
Teòleg.
De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI
nacionalpopulisme
Història
Tendència política associada amb organitzacions d’extrema dreta d’àmbit europeu sorgides durant la segona meitat del segle XX.
De vegades s’utilitza com a sinònim de neofeixisme o postfeixisme Apella a un poble idealitzat que conforma una comunitat cultural homogènia amenaçada per la globalització i els seus efectes sobre la morfologia social i econòmica de les societats occidentals Personifica aquesta amenaça en l’immigrant, responsable de la descomposició de les essències culturals i el desballestament de l’estat del benestar, per la qual cosa enarbora un discurs xenòfob A Europa, diversos partits s’adscriuen a aquesta ideologia, com el Front National, l’FPÖ austríac o la Plataforma per Catalunya
Guillem II de Nassau-Orange

Guillem II de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda (1647-50) i príncep d’Orange.
Fill i successor de Frederic Enric I de Nassau-Orange , acceptà la pau de Münster 1648 amb la monarquia hispànica, però aviat pretengué de continuar la guerra contra aquesta Intentà de declarar la guerra a Anglaterra, on Carles I , el seu sogre, havia estat destronat per Cromwell El 1650 els Estats d’Holanda se li oposaren i apellà als Estats Generals, que li concediren plens poders detingué els seus sis principals opositors i hom arribà a un acord Aquell mateix any signà una aliança ofensiva amb França, però morí sobtadament al cap d’unes quantes setmanes
Teodor Estudita
Cristianisme
Reformador monàstic bizantí.
Influït pel seu oncle, l’abat Plató, es féu monjo a Sakkudion ~780 Ordenat de sacerdot 787, succeí Plató en l’abadiat Oposat al matrimoni adulterí de Constantí VI, fou expulsat a Tessalònica 796 En tornar-ne 797, traslladà la comunitat a Studios , que convertí en un centre important de vida monàstica gràcies a les seves Regles i Catequesis Exiliat novament 809-811, apellà debades al papa Lleó III L’oposició a la iconoclàstia de Lleó V li valgué un nou exili 815, des d’on escriví a Pasqual I i a l’emperador sobre el culte de les icones La seva festa se celebra l’11 de novembre
Pere Valdès
Història
Nom donat erròniament en documents tardans (a partir del 1368) a Valdo, reformador i iniciador del moviment dels valdesos.
Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus seguidors 1181,…
Santa Maria de Cadaqués
Art romànic
El monestir de Santa Maria de Roses tenia drets sobre l’església de Santa Maria de Cadaqués quan l’any 1251 apellà contra la collació d’aquesta església, feta per subdelegació pontifícia a Arnau de Miana, canonge de la seu de Girona L’església parroquial de Santa Maria és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i l’any 1362 En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV figura l’“ecclesia parrochialis sancte Marie de Cadaqueriis” A causa de la seva posició, Cadaqués hagué de sofrir els efectes de la pirateria en moltes ocasions Hi ha notícies de la ràtzia de l’…
Otger Cataló
Història
Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.
La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla…
Manuel Curros Enríquez

Manuel Curros Enríquez
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta gallec.
Collaborador assidu en la premsa liberal, són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina 1875 L’any 1894 emigrà a l’Havana, on collaborà en el Diario de la Marina , i el 1904 tornà a Espanya És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies Escriví en castellà una novella Paniagua y compañía , obres teatrals El Maestre de Santiago i El padre Feijoo i nombrosos poemes La part més significativa de la seva obra correspon, però a la producció en gallec A divuit anys escriví el poema Cantiga , i el 1877 fou premiada la seva…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…