Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
Cambra Apostòlica
Història
Superintendència de finances de l’església romana, presidida per un cardenal anomenat camarlenc
.
Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de Castella,…
cancelleria apostòlica
Cristianisme
Oficina o dicasteri de la cúria romana, encarregada de l’expedició de les lletres apostòliques i les butlles, i de la custòdia del segell de plom i de l’anell del Pescador.
Existia ja al final del segle VI i fou modificada diverses vegades, fins a la reorganització de Pius X Constitució Sapient Consilio , 1908 i, posteriorment, per la constitució apostòlica Regimini Ecclesiae Universae 1967 i el motu propio Quo aptius 1973, que la incorporà a la secretaria d’estat
successió apostòlica
Cristianisme
Continuïtat del ministeri de l’Església, que en legitima l’autenticitat i l’autoritat per raó de la seva procedència dels apòstols feta eficient per l’ordenació (orde).
Considerada sovint en funció de les prerrogatives de dret que tenen el papa i els bisbes catòlics, hom l’ha volguda fonamentar en la llista ininterrompuda de bisbes en una mateixa seu des dels apòstols —successió històricament sovint indemostrable i innecessària segons molts teòlegs— Essent com és irrepetible el carisma exclusiu dels apòstols, el concepte, confós amb el d'apostolicitat, vol indicar la continuïtat d’un ministeri creat a l’època apostòlica o bé la continuïtat de la professió de fe originada en la dels apòstols
almoineria apostòlica
Cristianisme
Oficina apostòlica que regula la concessió dels subsidis pontificis als vells, als malalts, als necessitats, etc, i els rescriptes de les benediccions apostòliques.
Fou fundada, probablement, per Gregori X 1271-76
nunciatura apostòlica
Religió
Missió diplomàtica tramesa pel papa davant un cap d’ estat d’ un país amb què la Santa Seu manté relacions diplomàtiques.
prefectura apostòlica
Dret canònic
Circumscripció eclesiàstica pròpia dels països de missió, prèvia a la diòcesi, regida per un prefecte apostòlic.
carta apostòlica
Dret canònic
Carta emanada del papa com a persona pública.
Té importància especial l'encíclica
benedicció apostòlica
Cristianisme
Benedicció que concedeix el papa.
També l’atorga qualsevol sacerdot facultat al cristià en perill de mort
Penitencieria Apostòlica
Primer dels tres tribunals de la cúria romana, dedicat al fur intern, és a dir, a totes les qüestions de consciència, com absolució dels casos reservats (pecat reservat) a la Santa Seu, la solució de casos difícils de consciència, les dispenses, les sancions, les commutacions de vots, etc.
Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa
Biblioteca Apostolica Vaticana
Biblioteca pública de l’estat del Vaticà, hereva de la primitiva biblioteca papal.
Actua com a biblioteca central Iniciada pròpiament després del cisma d’Avinyó, vers el 1376, l’actual biblioteca deriva, tanmateix, de la fundada per Nicolau V 1447-75 Una gran part de la tasca de catalogació i ordenació fou feta en temps de Pius XI Disposa d’adquisicions i llegats importants, com els dels ducs d’Urbino 1657, de la reina Cristina de Suècia 1690, dels Ottoboni 1748 i dels Borghese 1891, i les colleccions Barberini 1902, Chigi 1923, etc Formen el seu fons 1998 uns 75 000 manuscrits, 100 000 gravats, 8 000 incunables i un milió d’altres volums Conserva manuscrits dels s IV i V d…