Resultats de la cerca
Es mostren 467 resultats
granís
Els grans caiguts, menuts, etc, que no s’aprofiten.
niu

Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —…
categoria professional
Economia
Dret del treball
Condició que hom atribueix a un treballador per raó dels seus coneixements professionals i de la classe de feina que fa.
Hom classifica les categories en grans grups caps, tècnics, administratius, subalterns, obrers o en categories específiques oficial de primera, especialista, peó, etc Les lleis laborals, els convenis collectius i els contractes de treball aprofiten els esquemes de les categories per a referir-hi els drets i les obligacions dels treballadors
desfasament tecnològic
Economia
Diferencial de nivells tecnològics entre dos espais econòmics, l’un endarrerit respecte de l’altre, que és mesurat per les despeses efectuades en recerca i desenvolupament en cadascun d’ells.
Pot ésser compensat per la transferència de tecnologia L’espai endarrerit depèn dels avançats per al subministrament de tecnologia i know-how situació típica dels països subdesenvolupats D’acord amb la teoria del desfasament tecnològic , els estats avançats s’aprofiten del comerç internacional de nous productes sofisticats, fins que els altres hi poden concórrer l’increment del comerç és, doncs, una funció del desfasament tecnològic
el Montsec de Rúbies

El Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE
La Unió Europea acorda limitar les accions de les ONG a la Mediterrània
Reunits a Tallinn Estònia, els ministres de l’Interior de la Unió Europea aproven gairebé tots els punts de la demanda italiana per limitar les operacions de rescat de les ONG a la Mediterrània Els motius adduïts són que les operacions d’aquestes organitzacions reforcen l’"efecte crida" i que se n’aprofiten les màfies, i també que Itàlia assegura que no pot acollir més gent Tanmateix, la proposta italiana de desviar a ports no italians vaixells d’ONG interceptats que no siguin italians no obté suport
màquina desbrossadora
màquina desbrossadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Agronomia
Màquina per a desbrossar.
Poden ésser manuals o mecàniques Aquestes són de dues classes, segons llur sistema motor la primera comprèn les màquines amb motor independent, per a desbrossar arbres i arbusts, i hom pot incloure en la segona les que aprofiten la presa de força d’un tractor o d’una altra màquina i que són de tipus rotatiu horitzontal, bé amb fulles tallants, bé amb una cadena que gira de pressa Les d’aquesta classe són emprades principalment per a desbrossar plantes herbàcies o arbustives de poca consistència
atandar
Al País Valencià, distribuir l’aigua per a la irrigació entre els diferents agricultors que se n’aprofiten.
serra de Rodes
La serra de Rodes amb Palau-saverdera als seus peus
© Fototeca.cat
Serra
Extrem oriental dels Pirineus axials, a l’Alt Empordà, que segueix la direcció NNW-SSE, despresa de la direcció W-E de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués
Lledó d’Algars
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la riba esquerra del riu d’Algars, que en forma el límit oriental, davant el d’Horta de Sant Joan.
La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina