Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
cursa d’armaments
Militar
Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
El 1984 es despengueren en tot el món més de 80000 milions de dòlars per a finalitats militars, que equival a 1,5 milions de dòlars per minut Aquesta xifra és més de quatre vegades superior a la de 1950, a preus constants Encara que l’increment ha estat global, el major augment relatiu correspon als països del Tercer Món, que el 1981 absorbien el 25% de les despeses mundials, enfront de l’11% el 1960 Bona part d’aquest augment és degut al rearmament dels països d’Orient Mitjà Quant a les armes nuclears, aquesta cursa s’ha manifestat en una proliferació de tota mena de ginys Hom…
Ordinacions sobre la regulació dels armaments corsaris
Ordinacions sobre la regulació dels armaments corsaris
Alfons el Liberal estableix les condicions dels armaments en cors
Alfons el Liberal estableix les condicions dels armaments en cors
militarisme
Militar
Tendència dels aparells militars d’una nació o un estat (forces armades, paramilitars, burocràtiques i serveis secrets) a assumir un control sempre creixent sobre la cultura, l’educació, els mitjans de comunicació, la religió, la política i l’economia nacional, a expenses de la institució civil, sia per mitjans militars (preparació de la guerra, adquisició d’armaments, desenvolupament de la indústria militar), sia pels valors militars (centralització de l’autoritat, jerarquització, disciplina i conformisme, combativitat i xenofòbia).
El militarisme es refereix, així, a la cursa d’armaments, al paper creixent de l' establishment militar en els afers interns o internacionals, a l’ús de la força com a instrument de domini i de poder polític i a l’increment d’influència dels militars en els afers civils És un fenomen multidimensional i variat, amb diferents manifestacions segons el context en què es troba, que depèn del fons històric, les tradicions culturals, l’estructura de classe, les condicions socials, el cos institucional d’un país i la situació internacional Adquireix una veritable dimensió quan el procés…
conferència de Washington
Història
Reunions internacionals que tingueren lloc a Washington del novembre del 1921 al febrer del 1922, amb participació de les principals potències mundials, per tractar sobre els problemes de l’Extrem Orient i del Pacífic.
De fet, representà una iniciativa nord-americana contra l’imperialisme japonès Hi fou signat el tractat de Washington, entre els EUA, la Gran Bretanya, França, Itàlia i el Japó, en el qual s’acordà de limitar els armaments navals al Pacífic Hi fou signat també el pacte de les Quatre Potències, entre els EUA, la Gran Bretanya, França i el Japó, en el qual els signataris es comprometeren a celebrar consultes mútues en qualsevol qüestió que sorgís en aquella zona Un altre acord féu referència a la situació de la Xina
rearmament
Militar
Reconstitució de la força militar d’un estat que havia estat totalment o parcialment desfeta.
Els anys posteriors a les guerres mundials en presenten exemples típics Així, amb l’arribada al poder 1935, Hitler reinstaurà el servei militar obligatori, principi de la recuperació armamentista també la política americana de guerra freda i el conflicte de Corea feren possible el rearmament dels antics derrotats el Japó ho féu entre el 1954 i el 1955 els alemanys hi trobaren més dificultats, a causa de l’oposició francesa, malgrat la qual l’exèrcit federal Bundeswehr fou creat el 1956 El rearmament actual, caracteritzat per la seva dimensió qualitativa més que no pas quantitativa, ha donat…
Isoroku Yamamoto
Història
Militar
Almirall japonès.
Estudià a l’acadèmia naval de Yetajuna i combaté a Tsushima en la guerra russojaponesa de 1904-05 Després fou agregat naval a l’ambaixada japonesa als EUA 1925 i delegat del seu país a les conferències de Londres 1929 i 1934 sobre armaments navals Viceministre de la marina 1936 i comandant en cap de la flota 1939, promogué l’aviació naval i es mostrà molt actiu en les preparacions bèlliques Almirall en cap de la flota que dugué a terme l’atac a Pearl Harbor 1941, dirigí amb èxit l’ofensiva japonesa al Pacífic Morí en ésser abatut el seu avió pels nord-americans
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una…
estalinisme
Història
Política
Nom amb què hom coneix el període de la història de l’URSS dominat pel govern de Josif Stalin (1929-53).
El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres sectors i…
neocapitalisme
Economia
Terme aplicat al sistema econòmic capitalista tal com es caracteritzà a partir del decenni dels anys cinquanta.
Aquesta fase del capitalisme, que fou la del seu màxim desenvolupament, ha estat interpretada per molts autors no marxistes com la superació definitiva de moltes de les contradiccions i dels conflictes socials presents en etapes anteriors d’aquest sistema i, per tant, el manteniment ininterromput de les altes taxes de creixement Les característiques més importants del neocapitalisme són un avanç tecnològic ininterromput, en bona part conseqüència de la cursa d’armaments, i unes relacions d’explotació amb els països del Tercer Món, com a conseqüència del creixement de la producció…